Vilafranca de Conflent

 
     
 
     
  
 
 

Vilafranca de Conflent

Vilafranca de Conflent

Història

Fort Liberia

 

 

Esmentada com a Villae Liberae i Ville Franche, fou fundada el 9 d'abril del 1090 ó 1091 per Guillem Ramon I, comte de Cerdanya, el qual va atorgar als pobladors de l'indret l'exempció d'impostos durant tres anys i el dret de celebrar mercat. L'emplaçament de la població que disposà de muralles des del principi s'havia triat per la seva situació estratègica, a l'indret on la vall del Tet s'estreny entre dues parets abruptes de manera que l'únic camí que va a l'alt Conflent i la Cerdanya passa pel carrer principal de la vila. Més tard Vilafranca va passar de ser vila comtal a ser vila reial i continuà rebent nous privilegis: abolició dels "mals usos", fires, drets de pastura, dret a no ser jutjats fora de Vilafranca,... També es van construir tres ponts sobre el Tet que van ser malmesos, junt amb els molins que hi havia, durant les inundacions del 1421. L'administració estava a càrrec de tres cònsols elegits anualment la vigília de Tots Sants. La vila enviava diputats a les Corts Catalanes i des del s. XII fou capital de la vegueria de Conflent (que comprenia tot el Conflent, la Llaguna i la sots-vegueria de Capcir) fins el seu trasllat a Prada el 1773.
Des del primer moment la vila fou emmurallada i la nova situació fronterera que comportà el tractat de Corbeil (1258) féu que l'interès dels sobirans es posés en evidència amb les noves fortificacions fetes al llarg dels s. XIII, XIV i XV.
Aviat la vila destacà per les seves activitats menestrals: els assaonadors, blanquers, sabaters i en especial els drapers prengueren un gran impuls. Els draps de Vilafranca s'exportaven a tot Europa. Un altre signe de vitalitat fou la formació d'un call jueu (s. XIV-XV).
Durant la guerra de Pere III el Cerimoniós contra els reis de Mallorca, la vila sofrí forts atacs, fou saquejada per les forces del Rei Pere (1344-47) i patí la invasió de l'infant Jaume de Mallorca el 1374, en l'intent de recuperar el Rosselló. Als s. XV-XVI es reconstruiren i reforçaren les fortificacions. Amb la guerra del Segadors, la vila fou assetjada i presa per les forces franceses (1654) que, en virtut del tractat dels Pirineus, ja no l'abandonaren. La vila fou escenari de l'anomenada conspiració de Vilafranca de Conflent, contra la nova dominació francesa, però el complot fou descobert i els principals caps foren executats a Perpinyà el 1674
El domini francès marcà la decadència econòmica de Vilafranca. La manufactura drapera entrà en decadència i només continuaren els adobers. El 1773, la capitalitat del Conflent passà a Prada. Durant la Guerra Gran, al 1793 les tropes espanyoles espanyoles del general Ricardos ocuparen la vila però els francesos la van recuperar el mateix any, tot i que hagué un efímer retorn dels espanyols el 1815. Al llarg del s. XIX es van reforçar les fortificacions i la guarnició militar que es va mantenir fins el 1925.

La vila
Des dels seus inicis, a finals del s. X, la vila fou emmurallada però les restes més antigues són escasses, ja que les diferents guerres van provocar saqueigs, reformes i ampliacions. La part més antiga que s'ha conservat és el portal est, a l'extrem del carrer de Sant Joan que coincidia amb la Via Confluentana i que deixà de fer les seves funcions l'any 1783 quan es va construir la porta de França. És un portal d'arc de mig punt que s'integrava a una torre de base quadrada. Aquest portal es pot datar al s. XIII, amb modificacions del s. XV i XVI. Una segona porta, oberta també dins una torre quadrada, tancava el carrer de Sant Joan a uns cent metres de la porta est i servia de segona defensa si la primera queia en mans de l'enemic. Aquest portal fou destruit a llarg del s. XIX.

Edificis destacables

La Torre de l'Hospital, quadrada i annexada a una casa particular, constitueix l'edifici més antic de Vilafranca (s. XI), segurament formava part d'un edifici fortificat del centre de la població. Consta de tres pisos al damunt d'un pis baix amb volta de canó de mig punt i té espitlleres i merlets, possiblement afegits més tard.
L'edifici de l'Hospital es troba al costat de la torre, presenta una façana de pedra picada i les restes d'una ronda amb merlets, convertida més tard en galeria coberta, la qual portava a una altra torre quadrada, del s. XIII. Si bé les finestres actuals daten del s. XVII, les arcades del pis de baix mantenen el seu origen romànic. La denominació d'Hospital prové de l'època de la Revolució Francesa en què fou utilitzat com a hospital militar, anteriorment havia estat convent dels franciscans.
Moltes cases de Vilafranca presenten façanes del s. XIII, amb aparell de pedra picada de marbre, portals i arcades de mig punt i finestres geminades amb columnetes i capitells.
Un altre edifici destacable és la casa de l'ajuntament, situada a la plaça de Sant Jaume. Construïda enterament amb pedra picada de marbre, presenta una torre quadrada, una porta amb llinda i les sales del pis de baix són cobertes de volta de canó de mig punt. El conjunt es pot datar al s. XIII.

L'església parroquial de Sant Jaume de Vilafranca es troba prop de la porta de França, és esmentada en la carta de fundació de la vila i fou declarada monument històric l'any 1862.
És un edifici compost per dues naus desiguals, una del s. XII i l'altra del s. XIII. En aquest mateix segle les dues naus s'allargaren en detriment de la capçalera primitiva que desaparegué, de manera que ara, l'església presenta una forma rectangular. El campanar també s'aixecà el s. XIII, si bé els merclets que el coronen i les finestres d'arc apuntat són del s. XIV. La porta principal, a la banda occidental, constitueix un dels elements romànics més notables del conjunt, és de marbre rosa, amb doble arquivolta, columnes amb capitells esculpits, llinda i timpà. Un altra portal, més petit, estret i senzill, s'obra al costat est. El retaule no té massa interès, en canvi, cal destacar un Crist jacent i una estàtua de Sant Pere (s. XIV) de fusta policromada, diversos canelobres de ferro forjat dels s. XIII-XIV i un gran canelobre de tres peus dels s. XII-XIII.

El castell o Fort de Vilafranca de Conflent, anomenat Fort Liberia, és una gran fortalesa pentagonal amb un gran baluard a cada angle que domina la vila des d'un escarpat. Fou bastit per Vauban el 1681 i és considerat una de les seves obres més interessants. S'adapta al terreny en tres plans, té el recinte primitiu, però fou modificat en temps de Napoleó III quan fou unit a la vila per una escala subterrània de prop de 1000 graons. El camí de ronda té balustrades de ferro forjat.
A part del castell, Vauban bastí altres fortificacions complementàries com la cova Bastera, gran caverna natural de 200 m., que convertí en casamata.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"