Castell de Torcafelló

 
     
 
     
  
 
 

Torcafelló

Maçanet de la Selva

 

Aquest castell, situat a 1 km. de la població i anomenat popularment Torre de Sant Jordi, es troba al cim d'un turó des del que es contempla una impressionant vista de 360 graus sobre l'explanada.

El castell de Torcafelló construït pels volts de l'any 1080, i documentat des del 1106, va funcionar entre els s. XI i XIII. El clos de muralles, tanca una superfície d'uns 18 m. d'ample per 25,5 m. de llarg. El mur, lleugerament atalussat, té un gruix d'1 m. Un fossat recorre tot l'exterior, amb una amplada de 2,5 m. a partir del qual hi ha un segon mur que envolta tota l'antiga muralla. Actualment es pot veure la capella, dedicada a Sant Jordi, i restes del mur i del fossar.
Des del seu origen, el castell pertangué al vescomte de Girona, qui des de l'any 1144 comença a dir-se vescomte de Cabrera. L'any 1185, el vescomte Ponç III hagué de recórrer al comte rei Alfons I per ser investit senyor del castell de Torcafelló, i el 1194 signà 3 documents que garantien la seva fidelitat al rei. Des del 1231 una família de castlans o batlles va prendre el cognom de Torcafelló i residiren al castell fins al 1385. El 1313, Bernat de Torcafelló era l'home de confiança del bisbe Guillem, el 1362, Pere de Torcafelló era receptor de delmes, el 1367, Arnau de Torcafelló tenia el senyoriu de Maçanet i Sils.
El topònim de Torcafelló persistí en diferents documents fins al segle XVI en què es perd tota notícia documental del castell de Torcafelló, però, en canvi, al cim del turó de Sant Jordi on hi hagué el castell, apareix un capella dedicada al sant. El 1784, era un santuari de repòs amb habitacions per als peregrins, el 1828 encara era lloc de culte, el 1842 s'inicià la desamortització i el 1849 (al final de la Segona Guerra Carlina) es transformà en torre de telegrafia òptica i un destacament militar , manat pel comandant Manuel García, ocupà l'indret durant 10 anys (un actual veí de Maçanet és descendent d'Eusebio Hidalgo, un soldat gallec que ocupà la torre al s. XIX).

L'agost del 2001, un equip d'arqueòlegs i estudiants de la Universitat de Girona posen al descobert diverses habitacions del recinte. El següent article publicat a El Punt el dia 15 d'agost de 2001 ens informa dels resultats obtinguts amb l'estudi.

El castell de Torcafelló de Maçanet, un bon exemple per saber com era un bastió medieval.
La fortificació va ser abandonada al segel XIII, segons ha confirmat l'actuació arqueològica.

ALBERT VILAR / Maçanet de la Selva ~ Les excavacions arqueològiques al castell medieval de Torcafelló de Maçanet de la Selva, que promou l'Ajuntament, han posat al descobert que la fortificació, que es va crear durant el segle XI al turó de Sant Jordi, va ser abandonada el segle XIII. Aquest fet, totalment atípic per l'època, permet, actualment, poder conèixer un bastió medieval «de veritat», segons va explicar ahir a aquest diari l'arqueòleg Joan Llinàs. L'acció arqueològica també ha detectat una ocupació romana del turó, encara que per poc temps, però que la construcció del castell va comportar la seva desaparició.
«Tots els castells mantenen una continuïtat, però aquest, per contra, va ser abandonat durant la primera meitat del segle XIII. És molt aviat per un castell. Però, ara, ens permet veure molt bé com era un castell medieval, encara que fos secundari», va explicar Llinàs. L'abandonament s'ha pogut datar després de les excavacions que s'han fet durant aquesta quinzena amb 4 arqueòlegs i una dotzena d'estudiants de la Universitat de Girona. L'actuació s'acaba divendres. L'arqueòleg va explicar que hi ha documentació del segle XIV que parla del castell, però no com a fortificació ocupada, sinó a mena de títol nobiliari. El castell de Torcafelló depenia del de Montsoriu.
I al castell no es fa res fims al 1450, en què es va erigir, arran d'una pesta l'actual capella de Sant Jordi, d'estil gòtic. I a la primera meitat del segle XIX, la capella es va convertir en una estació militar de telegrafia òptica, que va tenir una existència molt curta. Durant la presència militar es va fer el fossat i el cobriment de la cisterna, que és de l'època del castell.
Tres fornets
En aquesta actuació arqueològica, que és la tercera campanya consecutiva que es fa, s'han descobert tres petits forns amb paviment d'argila i una habitació amb terra fet amb morter hidràulic. Després de veure tota les estructures que estan apareixent,l'arqueòleg va manifestar que el jaciment medieval «està ben conservat». La primera actuació, que es va fer l'any 1999, va posar al descobert la base de la torre d'homenatge. I l'any passat, es van trobar nous espais, on destacava una sitja i un paviment de terra trepitjada.
Assentament romà durant poc temps
A.V. Les excavacions també han posat al descobert un estrat romà sota els nivells medievals. «Només és una capa de terra sobre la mateixa roca», va explicar Llinàs. Pel poc material trobat, l'arqueòleg reconeix que al turó de Sant Jordi va haver-hi una ocupació romana, encara que va ser «molt concreta en el temps.» El material, que es concreta en fragments de ceràmica itàlica, àmfores tarraconenses i teules, pertany a l'època d'August, és a dir, entre el segle I abans de Crist i el segle I.
Per ara,però, no s'ha pogut descobrir cap mena d'estructura relacionada amb aquest assentament romà. I el més normal és que no n'aparegui cap, ja que el poc que pogués existir hauria desaparegut amb la construcció del castell medieval.
El turó de Sant Jordi, d'origen volcànic, és un punt de guaita molt bo, ja que permet contemplar tota la plana de la comarca de la Selva fins arribar a les Gavarres; com també part de la seva zona muntanyosa, encara que, per poc, no es pot veure el mar. L'any 1997 es va estrenar la restauració de l'ermita. La coberta del temple es va condicionar com a mirador.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"