Tavertet

 
     
 
     
  
 
 

Torre de la Vall

Torre de la Vall
(Tavertet)

Tavertet

Indrets de Tavertet

 

El municipi de Tavertet es troba al sector de llevant de la comarca d'Osona. Limita al NE i l'E amb Rupit i Pruit, al S amb Vilanova de Sau, a l'W amb les Masies de Roda i al NW amb Santa Maria de Corcó.

Des del 1070 es té notícia del domini dels senyors de Rupit sobre el terme de Tavertet.
Després les notícies són constans. Els Tavertet, feudataris dels senyors de Rupit s'emparentaren amb els Sau al segle XIII i al principi del XIV, s'uniren amb els Malla a la fi del segle XIV. Dels Malla passà als Savassona, antics castlans del castell de Rupit, que en foren senyors jurisdiccionals des de l'any 1518, i el seu escut presideix l'antiga casa del comú.
El sector de l'antiga parròquia i castell de Sorerols, documentats des del 1081, formà una jurisdicció a part sota els cavallers Sorerols i els Malla, antecessors dels Malla, senyors de Tavertet. Més tard fou de les famílies Santvicenç i Rovira, fins que el 1587 fou comprat per Antoni Vila i de Savassona, baró de Savassona.

Les restes arqueològiques
Les grans cingleres i balmes han fet de Tavertet un hàbitat idoni des de temps prehistòrics, com ho demostren les excavacions que han donat a conèixer sepultures megalítiques, tombes antropomorfes o cambres d'urnes.
Dins el terme hi ha altres restes prehistòriques i protohistòriques, com les tombes antropomorfes de l'Avenc i de prop de Rajols, i la vella muralla que tancava Pla Castell, amb ceràmica neolítica i més tardana.
Un dels indrets més bonics és el puig de la Força, penyal solitari prop de la unió del Ter amb la riera de Balà. Al cim hi ha abundants parets, restes d'una cambra i una cisterna, totes elles edificacions romàniques dels segles XI o XII, i ha estat identificat amb el castell Cornil, que al segle X dominava la vall de Sau i que decaigué des del segle XI.
Prop de Tavertet, sobre un penyal, es dreça la Torre de la Vall, torre quadrada documentada el 1342, que es troba sobre un gran roc de 3 m que fa de sòcol, amb un mas adossat als seus peus, bastit el 1667. Fou anomenada també la Torre de la Guàrdia.
A més dels impressionants saltants d'aigua naturals hom destaca l'avenc de la Bora Fosca, amb un llarg corredor de cent metres continuat per galeries, amb espectaculars estalactites, interessant des del punt de vista espeleològic i entomològic. El 1980 fou explorada pel GIEC de Granollers i altres grups la cova del Forat del Vent, una de les coves més llargues del món excavada en terreny de gres. Oberta per un riu subterrani, la boca principal és al mig del serrat del Vent, i el riu és el que dóna lloc a la font del Gorgàs.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"