Taradell

 
     
 
     
  
 
 

Torre Don Carles

Ajuntament de Taradell

Taradell

Taradell.net

 

Temps enrere, Taradell era el centre administratiu del terme del castell de Taradell, que englobava Taradell i Viladrau i, fins al segle XIV, Sta. Eugènia de Berga i Vilalleons.

A la plaça del terme, prop de la sagrera de Sant Genís de Taradell, tenien lloc les assemblees dels súbdits del terme i el batlle hi administrava justícia. Allà hi fou construïda una torre que fou incendiada en la guerra dels Remences (1460) i entre el 1545 i el 1550 el senyor de Taradell hi féu construir una nova fortalesa, que restà inacabada, de la qual queda l'actual torre de la Presó o torre de Don Carles.
Les sagreres eren terrenys sagrats, posats sota la protecció eclesiàstica, que envoltaven les esglésies consagrades. Comprenien l'església, el cementiri i l'espai inclòs dintre les trenta passes que el bisbe concedia a l'església el dia de la seva consagració. A causa de la seva immunitat eclesiàstica i de l'excomunió contra els qui l'envaïen o profanaven dintre aquest espai es contruïen molts sagrers o cellers, petits graners, on guardaven les collites per evitar el pillatge. Sovint aquests sagrers es convertiren en hospicis, on passaren a residir els fills cabalers dels masos i homes d'ofici; així s'originaren la majoria dels pobles de la Catalunya vella. Es parla de les sagreres des del s X. Pel fet d'ésser totes de domini eclesiàstic, eren com una illa de la jurisdicció eclesiàstica dintre els termes feudals i senyorials, i fou aquesta la causa de llur èxit de poblament i també ocasió de tibantors amb els senyors feudals. És una institució molt característica de la Catalunya Vella i per això llur nom és viu encara en moltes localitats i designa el nucli primitiu situat entorn de les esglésies. A la Selva, la Garrotxa i el Gironès els sagrers eren dits correntment cellers, i la sagrera passà a dir-se cellera. La Sagrera de Taradell engloba l'entorn de l'església, la plaça, la torre de Don Carles i la capella de Santa Llúcia.

La Torre de Don Carles és de secció quadrada. El pis inferior fou destinat a presó, al pis superior s'hi accedeix per una escala que substitueix a l'original llevadissa de fusta, obra i ferro. El terrat és emmerlat. La torre i un tros de paret són els únics elements que resten d'un projecte d'envoltar la vila amb una muralla que al final es va desestimar i s'optà per ser un poble obert.

Mas El Colomer
Taradell conserva un gran nombre d'antigues masies d'història mil·lenària: Llagostera, esmentada ja el 913; Vilacís, el 915; el Molist, el 919; la Madriguera, el 955, i el Conier o Coniller, el 988. Els propietaris de cinc d'aquestes masies (Vilacís, la Vallmitjana, el Ricard, el Gurri i Bellpuig) conserven l'antic cognom del mas. D'altres masies, com el Colomer, el Vivet o el Bolló, han canviat de cognom, però els propietaris actuals són descendents dels primers amos.
Totes aquestes masies i altres, com el Molist, el Pujol, Penedes, el Puig o Gasala, són antics casals reconstruïts, gairebé tots, als segles XVII i XVIII. Es destaquen, per llur estructura quadrada i amb galeries, el Molist, el Colomer, Vilacís i el Bolló, aquest darrer a tocar de Santa Eugènia de Berga. Vilacís d'Amunt forma una caseria amb afegitons successius al casal primitiu, reedificat per Salvi Vilacís vers el 1690. El mateix passa amb la Vallmitjana, que té una antiga torre afegida al mas, però que fou reformada i pintada. També cal fer un esment especial del mas del Colomer, per la seva peculiar vinculació a la vida rural.
Des de fa un temps, dos professors duen a terme l’inventari i la documentació de les col·leccions d’utillatges agrícoles del mas Colomer de Taradell. Les col·leccions varen ser aplegades durant més de 30 anys per Joan Lleopart (Taradell, 1923-1999) i s’exposen a la masia

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"