Castellum (UdG)

Poblat ibèric (UdG)

Puig de Sant Julià

Els Sants Metges

El poblat ibèric de Sant Julià es pot situar entre el segle V i el I aC, tot i que en excavacions recents s'han recuperat materials de principis del segle VI aC. Els materials més antics daten del segle VI aC però la primera fase arquitectònica no es documenta fins al segle V aC. Del segle IV aC s'ha identificat una casa de 7 habitacions amb restes de forns, rodes de molí, peces de teler, etc. Tanmateix, el moment que proporciona més restes arqueològiques data del segle II aC. Cap al darrer quart d'aquest segle es construïren dos grans murs, la construcció dels quals comportà la destrucció de les cases de la fase anterior. La finalitat d'aquestes dues grans estructures era la de crear una gran terrassa que servís per bastir al seu damunt un gran temple. La darrera etapa del poblat es pot situar, poc temps després, en la tercera dècada del segle I aC, coincidint amb la fundació de la ciutat romana de Girona. La zona occidental de l'antic poblat ibèric va ser ocupada des d'època baiximperial per una caserna militar que va seguir en ús almenys fins al s. VII dC. Així, una estructura concebuda originalment des d'una mentalitat clarament romana va seguir en ús en època visigòtica.

Castellum.- La caserna s'articula al voltant d'una torre de guaita, bastida a la part superior d'un turó artificial construït ja els darrers anys d'existència del poblat ibèric (inicis s. I aC). A l'oest de la torre de vigilància, que controla visualment gran part de la plana de l'Empordà, al nord i de la de Girona, al sud, s'estén un conjunt d'edificis dels quals fins ara s'han descobert les restes d'almenys dos. El més important i ben conservat d'ambdós se situa immediatament a ponent de la torre i adapta la seva planta a les restes encara visibles de les muralles de l'antic poblat ibèric. L'edifici s'articula al voltant d'una gran nau central est-oest, amb tot un seguit de cambres disposades de forma perfectament simètrica al nord i sud de la mateixa nau.
L'edifici va patir una important reforma que va consistir en la construcció de nous pisos a les cambres exteriors de l'edifici i la conversió de l'antiga nau central en un pati interior.
El caire militar de l'edifici es posa de manifest no només per la seva situació i estructura, sinó també per la troballa d'abundants elements metàl·lics de caire eminentment bèl·lic.

Cronologia de les excavacions:
1932.- Francesc Riuró i Carles de Palol van començar a excavar al veïnat dels Sants Metges.
1996.- Comença el projecte arquitectònic actual.
2001.- Troben la gerra visigòtica més ben conservada de la península. Els directors de les excavacions dels últims anys -Josep Burch, Josep Maria Nolla, Lluís Palahí, Jordi Sagrera, Marc Sureda i David Vivó- presenten un llibre en què descriuen els resultats de les investigacions. L'existència d'un temple romà és un dels elements més atractius del recull
2002.- Una muralla aixecada contra Pompeu centra les noves excavacions al poblat ibèric i romà. Els treballs s'han concentrat en la banda oest del poblat ibèric, amb l'objectiu de delimitar el perímetre del sistema defensiu.
2003. - La recerca es concentra a l'extrem nord-est de les restes de la caserna del segle II. Un altre objectiu de la campanya va ser delimitar el poblat ibèric en el seu vessant nord. Apareix la porta del poblat ibèric.
2004.- Troben una moneda del segle III a.C.