Santa Pau
No hi ha estudis exhaustius que permetin conèixer els primers
pobladors de la zona de Santa Pau, però s'han trobat algunes restes
de final del Paleolític, quan els volcans encara estaven en activitat.
Alguns fragments de ceràmica de l'època ibèrica ha
permès suposar que fou ocupada durant la segona meitat del s. III
aC.
També s'han trobat algunes restes de la romanització i del
període visigótic.
Amb tot, l'origen de Santa Pau hem de cercar-lo en el castell,
quan l'any 1300, Ponç III va atorgar la carta de poblament i ben
aviat la població va créixer dins l'espai delimitat per
les muralles.
Actualment la vila ens mostra una fisomia autènticament medieval,
malgrat les importants restauracions i té dos nuclis ben diferenciats,
la Vila Vella i la Vila Nova.
Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s'accedeix a la plaça
gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides
per l'església parroquial s'adapten als canvis de nivell. La majoria
de les cases estan adossades a l'antiga muralla. Com moltes places d'aquella
època és envoltada d'un porxo a sobre del qual hi ha un
primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota
teulat que s'obre al llarg d'una balconada per facilitar la ventilació
de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes
artesanals dels antics habitants de la vila. Es va començar a construir
al s. XIV i manté elements dels primers temps del gòtic
i finestrals del Renaixement.
La Vila Vella era totalment emmurallada i formava un recinte quadriculat
amb torres de defensa als angles. Se'n conserva una, i algun pany de muralla,
en bon estat, a més de diverses cases antigues amb finestres gòtiques
i renaixentistes, com Ca l'Escloper, Ca la Sió, Cal Ferrer Negre,
Can Pujol i l'actual rectoria (amb l'escut dels Balbs, procuradors dels
Santa Pau, a la façana).
Posteriorment el creixement es produí fora muralla, a l'entorn
del prat del portal de Sant Antoni. La plaça de Baix va néixer
en una parcel·la que el rei va cedir després de la Guerra
dels Remences i moltes de les cases que hi ha es van construir als s.
XVI i XVII. El 1585 es va aixecar un pont sobre el riu Ser i es van començar
a bastir nous edificis al carrer del Pont i la placeta de sant Roc. L'esmentat
carrer del Pont comunica la Vila Vella amb la Vila Nova on s'hi
troba l'antic hospital de Sant Roc i Sant Sebastià, fundat al segle
XVIII, del qual es conserva la capella. El s. XX començà
amb la construcció de la carretera nova d'Olot a Banyoles i s'edificaren
cases a banda i banda de la carretera
Al nucli de la vila no hi havia església parroquial. Era als Arcs,
un temple molt més antic d'origen romànic o pre-romànic.
El 1393, el baró Hug III deixà en el seu testament 10.000
sous per construir, prop del castell, una església parroquial.
L'església de Santa Maria fou bastida a partir de l'any
1427, coincidint amb l'època dels terratrèmols, i segurament
el 1430 hi fou traslladada la parroquialitat, després que l'església
dels Arcs s'hagués esfondrat. És un edifici gòtic,
auster i elegant. La planta és d'una sola nau, amb un creuer format
per dues capelles laterals de construcció més tardana. La
sagristia i alguns dels altars laterals són de les acaballes del
s. XVIII.
El terme municipal de Santa Pau forma part del Parc Natural de la Zona
Volcànica de la Garrotxa. Posseiex un dels grups de volcans antics
més importants de la zona: Puigmartinyà, Santa Margarida
i Puigsubià (dels quals sorgí un important corrent basàltic
que s'estengué per la vall del Ser), el Croscat, la Roureda de
Colltort (o la Fageda d'en Bassols), Roca Negra i altres. Al nord del
volcà del puig Jordà s'hi troba un impressionat bosc de
faigs, és la Fageda d'en Jordà, immortalitzada per Joan
Maragall.
La Fageda d'en Jordà creix sobre la colada de lava del volcà
del Croscat.
El nucli antic (Vila Vella), que conserva part de les antigues muralles,
és centrat per l'antic castell de Santa Pau.
El castell fou bastit, en la part més antiga, als segles XIII-XIV
i és un gran casal de planta quadrada, voltat amb un vall, amb
finestrals gòtics. Al NE s'alça una torre quadrada i a la
planta baixa hi ha el pati d'armes i l'antiga capella del castell, que
havia estatjat valuoses donacions dels barons de Santa Pau, entre les
quals destaca un magnífic retaule d'alabastre gòtic del
1340 amb escenes de la passió (destruït el 1936, n'hi ha una
còpia al Museu d'Olot) i una Vera Creu, peça notable d'orfebreria
del 1391, que encara es venera a la parròquia.
La capella fou restaurada el 1766 i tot el castell fou reformat al segle
XVII pels Oms. Els murs del castell servien inicialment de muralla i segurament
tancaven la Vila Vella per la banda sud i ponent. Pels altres costats,
la muralla se separava del castell. Des de mitjan segle XIX fins al 1969
fou ocupat per les monges dominicanes de l'Anunciata, que hi tingueren
un col·legi.
Des de primers d'aquest any, l'Ajuntament de Santa Pau està impulsant
la creació d'una comissió que ha de promoure la rehabilitació
del castell, després d'haver superat els enfrontaments polítics
d'anys enrera. La part més complicada de l'operació són
les obres que s'han de fer a l'edifici. I no tant pels treballs en sí,
sinó i sobretot per l'elevat cost que poden tenir. Quant als usos,
s'han rebut diferents ofertes, des de la col·lecció sobre
els Stones de Jordi Tardà, fins a un museu de la marina medieval
de Jaume II, on els Santapau havien servit com a almiralls. Ara per ara,
però, l'Ajuntament no té cap projecte en cartera, i ho deixa
en mans de la comissió.
El castell de Santa Pau apareix ja en un document de vers 929-35,
quan el rei franc Radulf el donà al seu fidel Oliba, senyor de
Porqueres, tronc de la família dels castlans de Finestres. Aquesta
família prengué el cognom de Santapau avançat el
segle XIII, amb Ponç III, senyor de Santa Pau i de Finestres, que
decidí d'establir el centre dels seus dominis al castell de Santa
Pau i el 1300 atorgà una carta de població als habitants
i als qui anessin a poblar la nova vila, amb exempció dels mals
usos i exigències senyorials i determinats privilegis, carta confirmada
el 1362 pel seu descendent Huguet de Santapau. La baronia de Santa Pau
fou una important jurisdicció que comprenia els actuals termes
municipals de Santa Pau i Sant Aniol de Finestres, i l'antic terme de
Batet, incorporat a Olot el 1971.
La família Santapau s'emparentà amb les principals famílies
de la noblesa catalana i els seus membres prengueren part activa en moltes
de les empreses de la Corona Catalano-aragonesa, des de Barbaria fins
a Sicília i Sardenya. A Sicília adquiriren béns importants,
que el 1438 heretà Ramon de Santapau i Cardona, fill segon de Galceran
I de Santapau. La línia dels barons de Santa Pau continuà
a través de Joana, germana de Galceran I, casada amb Berenguer
d'Oms, i els seus descendents s'anomenaren Oms de Santapau. El 1567 el
baró Antoni I Oms de Santapau vinculà la baronia als seus
descendents i per aquesta raó a la fi del segle XVII reclamà
la baronia Manuel de Sentmenat, marqués de Castelldosrius i el
1730 guanyà el llarg plet el marquès de Moja. La baronia
restà així vinculada als marquesos de Castelldosrius, que
encara actualment n'ostenten el títol.
Cronologia:
878.- Apareix per primera vegada el nom de Santa Pau
s. XI i XII.- Primers senyors de Santa Pau, probablement de la família
dels castlans de Finestres
1285.- Pere II el Gran s'alberga al castell de la vila
1297.- S'aconsegueix el privilegi del mercat setmanal
1300.- Ponç III atorga una Carta de Població en favor dels
habitants de la vila
1456.- La baronia de Santa Pau passa a mans de la família Oms
1512-1531.- Construcció de l'actual església parroquial
1694.- Els francesos s'apoderen del castell
1730.- Una sentència judicial donà el títol de barons
de Santa Pau als Sentmenat i les propietats passaren a la família
Copons.