Santa Pau

 
     
 
     
  
 
 

santa pau

santa pau

Web oficial de Santa Pau

Web de l'Ajuntament

Terme municipal

Zona volcànica
de la Garrotxa

Parc natural de la zona
volcànica de la Garrotxa

 

No hi ha estudis exhaustius que permetin conèixer els primers pobladors de la zona de Santa Pau, però s'han trobat algunes restes de final del Paleolític, quan els volcans encara estaven en activitat. Alguns fragments de ceràmica de l'època ibèrica ha permès suposar que fou ocupada durant la segona meitat del s. III aC.
També s'han trobat algunes restes de la romanització i del període visigótic.
Amb tot, l'origen de Santa Pau hem de cercar-lo en el castell, quan l'any 1300, Ponç III va atorgar la carta de poblament i ben aviat la població va créixer dins l'espai delimitat per les muralles.
Actualment la vila ens mostra una fisomia autènticament medieval, malgrat les importants restauracions i té dos nuclis ben diferenciats, la Vila Vella i la Vila Nova.
Pel portal de la Vila Nova o de Sant Antoni, s'accedeix a la plaça gòtica que forma una mena de triangle on les construccions, presidides per l'església parroquial s'adapten als canvis de nivell. La majoria de les cases estan adossades a l'antiga muralla. Com moltes places d'aquella època és envoltada d'un porxo a sobre del qual hi ha un primer pis destinat a estada, amb una sola obertura i una golfa a sota teulat que s'obre al llarg d'una balconada per facilitar la ventilació de la palla i el gra. A les llindes hi figuren escuts nobiliaris i emblemes artesanals dels antics habitants de la vila. Es va començar a construir al s. XIV i manté elements dels primers temps del gòtic i finestrals del Renaixement.
La Vila Vella era totalment emmurallada i formava un recinte quadriculat amb torres de defensa als angles. Se'n conserva una, i algun pany de muralla, en bon estat, a més de diverses cases antigues amb finestres gòtiques i renaixentistes, com Ca l'Escloper, Ca la Sió, Cal Ferrer Negre, Can Pujol i l'actual rectoria (amb l'escut dels Balbs, procuradors dels Santa Pau, a la façana).
Posteriorment el creixement es produí fora muralla, a l'entorn del prat del portal de Sant Antoni. La plaça de Baix va néixer en una parcel·la que el rei va cedir després de la Guerra dels Remences i moltes de les cases que hi ha es van construir als s. XVI i XVII. El 1585 es va aixecar un pont sobre el riu Ser i es van començar a bastir nous edificis al carrer del Pont i la placeta de sant Roc. L'esmentat carrer del Pont comunica la Vila Vella amb la Vila Nova on s'hi troba l'antic hospital de Sant Roc i Sant Sebastià, fundat al segle XVIII, del qual es conserva la capella. El s. XX començà amb la construcció de la carretera nova d'Olot a Banyoles i s'edificaren cases a banda i banda de la carretera
Al nucli de la vila no hi havia església parroquial. Era als Arcs, un temple molt més antic d'origen romànic o pre-romànic. El 1393, el baró Hug III deixà en el seu testament 10.000 sous per construir, prop del castell, una església parroquial. L'església de Santa Maria fou bastida a partir de l'any 1427, coincidint amb l'època dels terratrèmols, i segurament el 1430 hi fou traslladada la parroquialitat, després que l'església dels Arcs s'hagués esfondrat. És un edifici gòtic, auster i elegant. La planta és d'una sola nau, amb un creuer format per dues capelles laterals de construcció més tardana. La sagristia i alguns dels altars laterals són de les acaballes del s. XVIII.
El terme municipal de Santa Pau forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Posseiex un dels grups de volcans antics més importants de la zona: Puigmartinyà, Santa Margarida i Puigsubià (dels quals sorgí un important corrent basàltic que s'estengué per la vall del Ser), el Croscat, la Roureda de Colltort (o la Fageda d'en Bassols), Roca Negra i altres. Al nord del volcà del puig Jordà s'hi troba un impressionat bosc de faigs, és la Fageda d'en Jordà, immortalitzada per Joan Maragall.
La Fageda d'en Jordà creix sobre la colada de lava del volcà del Croscat.

El nucli antic (Vila Vella), que conserva part de les antigues muralles, és centrat per l'antic castell de Santa Pau.
El castell fou bastit, en la part més antiga, als segles XIII-XIV i és un gran casal de planta quadrada, voltat amb un vall, amb finestrals gòtics. Al NE s'alça una torre quadrada i a la planta baixa hi ha el pati d'armes i l'antiga capella del castell, que havia estatjat valuoses donacions dels barons de Santa Pau, entre les quals destaca un magnífic retaule d'alabastre gòtic del 1340 amb escenes de la passió (destruït el 1936, n'hi ha una còpia al Museu d'Olot) i una Vera Creu, peça notable d'orfebreria del 1391, que encara es venera a la parròquia.
La capella fou restaurada el 1766 i tot el castell fou reformat al segle XVII pels Oms. Els murs del castell servien inicialment de muralla i segurament tancaven la Vila Vella per la banda sud i ponent. Pels altres costats, la muralla se separava del castell. Des de mitjan segle XIX fins al 1969 fou ocupat per les monges dominicanes de l'Anunciata, que hi tingueren un col·legi.
Des de primers d'aquest any, l'Ajuntament de Santa Pau està impulsant la creació d'una comissió que ha de promoure la rehabilitació del castell, després d'haver superat els enfrontaments polítics d'anys enrera. La part més complicada de l'operació són les obres que s'han de fer a l'edifici. I no tant pels treballs en sí, sinó i sobretot per l'elevat cost que poden tenir. Quant als usos, s'han rebut diferents ofertes, des de la col·lecció sobre els Stones de Jordi Tardà, fins a un museu de la marina medieval de Jaume II, on els Santapau havien servit com a almiralls. Ara per ara, però, l'Ajuntament no té cap projecte en cartera, i ho deixa en mans de la comissió.

El castell de Santa Pau apareix ja en un document de vers 929-35, quan el rei franc Radulf el donà al seu fidel Oliba, senyor de Porqueres, tronc de la família dels castlans de Finestres. Aquesta família prengué el cognom de Santapau avançat el segle XIII, amb Ponç III, senyor de Santa Pau i de Finestres, que decidí d'establir el centre dels seus dominis al castell de Santa Pau i el 1300 atorgà una carta de població als habitants i als qui anessin a poblar la nova vila, amb exempció dels mals usos i exigències senyorials i determinats privilegis, carta confirmada el 1362 pel seu descendent Huguet de Santapau. La baronia de Santa Pau fou una important jurisdicció que comprenia els actuals termes municipals de Santa Pau i Sant Aniol de Finestres, i l'antic terme de Batet, incorporat a Olot el 1971.
La família Santapau s'emparentà amb les principals famílies de la noblesa catalana i els seus membres prengueren part activa en moltes de les empreses de la Corona Catalano-aragonesa, des de Barbaria fins a Sicília i Sardenya. A Sicília adquiriren béns importants, que el 1438 heretà Ramon de Santapau i Cardona, fill segon de Galceran I de Santapau. La línia dels barons de Santa Pau continuà a través de Joana, germana de Galceran I, casada amb Berenguer d'Oms, i els seus descendents s'anomenaren Oms de Santapau. El 1567 el baró Antoni I Oms de Santapau vinculà la baronia als seus descendents i per aquesta raó a la fi del segle XVII reclamà la baronia Manuel de Sentmenat, marqués de Castelldosrius i el 1730 guanyà el llarg plet el marquès de Moja. La baronia restà així vinculada als marquesos de Castelldosrius, que encara actualment n'ostenten el títol.

Cronologia:
878.- Apareix per primera vegada el nom de Santa Pau
s. XI i XII.- Primers senyors de Santa Pau, probablement de la família dels castlans de Finestres
1285.- Pere II el Gran s'alberga al castell de la vila
1297.- S'aconsegueix el privilegi del mercat setmanal
1300.- Ponç III atorga una Carta de Població en favor dels habitants de la vila
1456.- La baronia de Santa Pau passa a mans de la família Oms
1512-1531.- Construcció de l'actual església parroquial
1694.- Els francesos s'apoderen del castell
1730.- Una sentència judicial donà el títol de barons de Santa Pau als Sentmenat i les propietats passaren a la família Copons.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"