Vila closa i castell de Rupià

 
     
 
     
  
 
 

Rupià

Rupià

 

 

finestra de can Xiana

 

Rupià es troba al Baix Empordà, al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres.
En documents del 1128 i el 1138 ja hi ha notícia de Guerau de Rupià, del llinatge que posseí el domini feudal del lloc. El poble de Parlavà fou incorporat, el 1314, al terme del castell de Rupià, i el 1316 s'hi agregava Ultramort.
Durant molts segles Rupià va ser un dels llocs de domini del bisbe de Girona. La presència de la mitra i dels seus oficials ha deixat la seva empremta en el castell, d’estil gòtic civil, de planta rectangular i construït amb carreuada (segles XIV-XV), i també en el nom d’alguns dels carrers i places de la població.
El poble de Rupià, manté el traçat urbanístic medieval dins el nucli encerclat antigament pel recinte emmurallat, al centre del qual l'església i el palau espiscopal tenen a l'entorn una sèrie d'estrets carrerons i petites places amb edificis dels segles XV-XVIII. S'accedeix al nucli antic pels dos portals del recinte medieval, el portal d’Amunt i el portal d’Avall que recorden encara avui el sistema de defenses que protegia la vila, ja que eren les dues úniques vies d’accés al nucli antic.
L'actual església parroquial de Sant Vicenç de Rupià és una construcció tardogòtica amb frontis barroc, d'una nau amb capelles i contraforts laterals i capçalera poligonal (segles XV-XVII). La portada és barroca de tipus classicitzant, amb tríglif, medallons i frontó. L'interior té volta de creueria amb claus decorades. Dues capelles laterals són de la fi del segle XVI, la sagristia del 1609 i una altra capella lateral, neoclàssica, del segle XVIII. Al sòl de la nau hi ha diverses làpides sepulcrals. L'alt campanar, octagonal, amb coronació en forma de gran floró, és de tradició gòtica.

El castell de Rupià, és esmentat el 1268, quan fou adquirit pel bisbe de Girona Pere de Castellnou a Guillem de Rupià. Antic palau episcopal, és de propietat municipal i fou arranjat els anys trenta per a servir de casa del comú.
És un edifici notable del gòtic civil, de planta rectangular, construït amb carreuada (segles XIV-XV). A la planta noble hi ha una esvelta sala amb arcs de diafragma. A les dues façanes exteriors es destaquen les finestres gòtiques, una de les quals és triforada. Constituïa el nucli central (o recinte sobirà) del castell i se suposa que devia ocupar l'illa de cases que delimiten la plaça d'Avall, el carrer dels Xiprers, la plaça d'Amunt, el carrer de Sant Esteve i el Carrer Ample.
Les muralles devien encerclar a més del palau, l'església i el nucli primitiu del poble. Aquest recinte defensiu tenia planta rectangular. Moltes cases s'han adossat als murs interiorment i exterior. El portal d'Avall conserva el passadís amb volta, mentre que al portal d'Amunt es veuen només les arrencades de la curvatura de voltes i arcs. Altres restes visibles pertanyen a una torre angular quadrangular i una complexa estructura defensiva integrada a Can Vilà, en bona part a l'interior d'aquesta casa del segle XVII. Hi ha algunes restes de murs atalussats al nord i a ponent; n'hi ha fragments considerables dins les cases. Les muralles existents són considerades del segle XV.
El nom d'alguns carrers de Rupià recorden el domini que hi exercien els bisbes: carrer i placeta de la Cúria, carrer de la Comanda, placeta del Bisbe. S'hi troben nombrosos exemples d'arquitectura popular tradicional, junt amb casals senyorials, formant atractius espais urbans.
La Generalitat de Catalunya va atorgar al municipi de Rupià la declaració de Conjunt Historicoartístic per tota una sèrie d’elements que fan d’aquest poble una visita realment obligada.
Entre els edificis a destacar hi ha Can Xiana, casa amb façana renaixentista de la plaça d'Amunt, davant l'església, amb portal adovellat i una impressionant finestra quarterejada, de grans dimensions i profusament ornada amb relleus: personatges, animals fabulosos, motius vegetals, florons, pinacles, etc. Can Nató, a la placeta de la Cúria, és un magnífic casal gòtic, avui molt deteriorat, amb porta adovellada i finestra coronella biforada a la façana principal. És notable el petit pati interior. Can Català, al carrer dels Xiprers, casa pairal del XVII amb notables sales i alcoves i un oratori situat dins d'una possible torre, amagada del castell. Al principi del segle XX la façana d'aquesta casa fou enriquida amb finestrals neogòtics. Can Valls (antigament Can Carbó), a la plaça d'Avall, del segle XVII, té un escut a la façana, i posseïa una sumptuosa decoració esgrafiada, potser encara recuperable: s'hi veuen escenes galants, animals fabulosos i altres temes; el polític vigatà Ramon d'Abadal i Calderó morí en aquest casal el 1945, on havia viscut els darrers anys. La Casa de la Comanda, al carrer del mateix nom, ens indica que els bisbes establiren aquest tipus d'institució a Rupià. L'edifici, amb elements dels segles XVI i XVII, posseïa finestres renaixentistes decorades, que van ser venudes i anaren a parar a cases d'estiueig de S'Agaró els anys trenta. L'hospital de Rupià no desaparegué fins al segle XIX, però de l'edifici que tenia en resta actualment ben poca cosa; en els vestigis de la façana encara es llegeix Casa de Beneficència, en un cartell de rajoles vidriades.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"