Sant Pere de Rodes

 
     
 
     
  
 
 

Sant Pere de Rodes

Monestir de Sant Pere
(Gencat)

S. Pere de Rodes
(cbrava)

  Sant Pere de Rodes és una abadia benedictina del municipi del Port de la Selva (Alt Empordà).
El seu origen és fosc: l'any 878 era una petita cel·la monàstica discutida entre els monestirs de Banyoles, Sant Policarp de Rasès i la seu de Girona. Prevalgué el domini de Banyoles, però obtingué la independència el 944. L'església es consagrà el 1022.
El monestir conegué un període florent al llarg dels s. XI i XII que li permeté d'ampliar i renovar la seva església. El resultat fou el temple actual, de tres naus, la central amb volta de canó i de gran altura, contrarestada per estretes naus laterals amb voltes de quart de cercle.
El monestir, compost inicialment de dotze monjos, havia arribat el 1215 a 25 comunitaris. Entrà tot seguit a la Congregació Claustral Tarraconense i es mantingué amb força vitalitat fins a la fi del s XIV. Es fortificà al llarg dels s. XIII i XIV i fou una talaia contra la pirateria. A partir del 1447 començà una clara decadència, agreujada per diverses espoliacions.
El s XVIII fou de plena decadència de la vida religiosa. El 1793 la Revolució Francesa obligà a evacuar la casa i la comunitat es traslladà a Vila-sacra (1798), on començà l'edificació d'un monestir, que no es conclogué. El 1928 fou declarat monument nacional, el 1935 la Generalitat hi manà les primeres obres de consolidació que s'han reprès posteriorment a partir del 1973.
 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"