Castell (Weblandia)

Castell de Peratallada
(Hotel)

Peratallada
(Xarxa ciutadana)

Ass. de Comerciants i
Restauradors

Imatges
(HOG Harley Owners Group)

Peratallada és una població que s'assenta sobre la roca viva. Al bell mig del poble emmurallat s'alça el castell mentre que l'església es troba extramurs, en lloc despoblat. És una disposició pròpia de poble feudal però, amb tot, no molt corrent. Al mig de la vila hi ha una notable plaça porxada i tot el nucli manté encara l'aire medieval.
Les muralles de Peratallada no pertanyen a un sol recinte, a més dels murs, torres i valls que encerclaven el castell i edificis de l'entorn, hi havien altres recintes al nord i a llevant, En un dibuix del Servei de Catalogació de Monuments de la Diputació de Barcelona es mostra una reconstrucció ideal de les muralles on es presenta la població dividida en tres sectors, cada un amb els seu recinte murat. Els tres closos es troben, segons sembla, deslligats entre ells, només es comuniquen, uns amb els altres, mitjançant uns hipotètics ponts situats a l'altura del pas de ronda, però també podria ser un sol recinte i dues grans avançades que protegien el clos principal.
La muralla principal que envoltava el castell-palau formava un recinte de planta irregular de la qual en resten alguns fragments, encara que una bona part del mur ha desaparegut o ha quedat amagat per les construccions adossades. A l'angle nord-est del recinte s'hi troba la "Torre de les hores" perquè acull el rellotge públic. Molt a prop d'aquesta torre hi ha un portal d'arc de punt rodó, espitlleres i un curt fragment de mur amb unes filades d'opus spicatum. Del recinte principal en queden, a més d'uns fragments de mur i valls, tres torres de planta quadrada i un portal.
De la muralla nord en queden restes als seus sectors nord i oest, mentre del costat sud no en queda res, cosa que fa suposar que devia estar afegit al recinte principal. S'hi poden veure espitlleres, el Portal de la Verge -que s'obria en una torre quadrada- format per dues arcades d'arcs de punt rodó, entre les quals hi queda l'espai per al rastell. A la part alta hi ha un arc rebaixat i sobre l'arc una fornícula que devia ostatjar la Verge que dóna nom al portal. Ara hi ha un pont modern que en el seu temps devia ser llevadís. Resta una altra torre quadrada d'uns 10 m. d'altura, amb sageteres. En aquest segment és on més bé es conserven les valls i on tenen més profunditat. Se suposa que hi havia un altre portal on ara hi ha una de les entrades de la vila. Aquí hi ha l'única torre circular de Peratallada.
La muralla est és la part menys ben conservada. Les construccions dels s. XVII-XVIII destruiren bona part de la fortificació. La seva planta tendia a formar un rectangle allargat.
Els elements més significatius del sistema de defensa de Peratallada són el conjunt de valls excavats a la pedra arenosa dels pujols on s'aixeca la vila -aquest fossat podria haver donat nom a Peratallada-, cinc torres de planta quadrada -tres al recinte principal i dues al recinte nord- i una de cilíndrica, també al recinte nord.

Les restes de poblament antic són evidents. En el subsòl del castell i en la roca dels seus patis s'hi han descobert cavitats, solcs i conduccions, així com restes de ceràmica pre-romana i romana. Algunes restes d'habitatges excavats a la roca i les sitges que es poden veure en els carrers del poble segurament pertanyen a un temps molt anterior a l'Alta Edat Mitjana. El poblament pre-romà és difícil d'estudiar, en canvi s'han trobat restes íbero-romanes al Mas Bou Negre que demostren l'existència d'un poblat que iniciat al s. III abans de Crist, perdurà fins a la romanització.

L'església de Sant Esteve es troba a uns 200 m. al nord d'un dels portals del recinte. Documentada des de l'any 1202 amb el nom de Sancti Stephani de Petracissa, és romànica, de dues naus, amb dos absis semicirculars. A costat de la nau meridional hi ha una portalada d'arc de mig punt i sobre el portal unes mènsules que ens fan suposar que antiguament sostenien un pòrtic. La façana que correspont a la nau septentrional està coronada per un campanar de cadireta. Tot i tenir només dues naus se suposa que en principi tingué tres naus i tres absis com la majoria de temples romànics. Disn de l'església hi ha un ossari que segons la inscripció pertany a Gilabert de cruïlles, senyor de Peratallada (+1345).

El 1065 ja existia el castell de Peratallada, però segons les restes que encara es conserven en aquest lloc hi havia hagut una fortalesa força abans. El primer personatge documentat del llinatge feudal que s'originà a Peratallada fou Guillem de Peratallada (1039), mentre el 1065 el senyor de Petra Taliata era Dalmau Bernat. Aquesta família fou senyora del lloc fins a mitjan del s. XIII, quan en morir sense successió Ponç de Peratallada, la seva germana Guillerma es casà amb Gilabert de Cruïlles. Així s'uniren els dominis dels casals de Cruïlles i Peratallada i els seus dominis s'extengueren des del castell de Begur fins als cims de les Gavarres, també tingueren dominis a Calonge, Llagostera i Rupit. En aquest moment el casal de Peratallada fou la residència familiar. Gilabert de Cruïlles fou un personatge important de la cort de Pere el Gran i Alfons el Franc, també el seu fill Bernat de Cruïlles i de Peratallada(? ~1250 - ~1325) fou persona de confiança del rei Pere i rebé moltes recompenses. Aquesta nissaga tenia el favor del rei i una de les més grans riqueses de la comarca que no disminuí, tot i els efectes de la guerra remença, fins al s. XX. El 1919, quan morí Ricard de Cruïlles-Peratallada i de Vedruna, el castell fou venut en pública subhasta per 3095 ptes. A partir d'aquell moment es convertí en casa de pagès, les diverses ales es dividiren en estances per a masovers i al seu recinte s'hi allotjà el bestiar.
El 1962, el matrimoni format per Santiago de Robert i de Rocamora i Carme Ferrer-Cagigal, comtes de Torroella i marquesos de Robert, van comprar el castell per destinar-lo a habitatge del seu segon fill. L'habitage amenaçava ruïna i la seva reconstrucció va durar 8 anys, sota la direcció del l'arquitecte Joaquim Ros. La fortalesa i les sales del palau han estat restaurades seguint amb gran escropulositat l'estil d'arquitectura medieval. s'ha seguit més un criteri d'autenticitat que d'ostentació. Entre els anys 1985/86 es va provar d'arrencar una experiència musical que no va reixir, però ara un restaurant i un piano-bar en garanteixen la supervivència.

El castell de Peratallada presenta construccions de diferents èpoques i estils i consta de dues parts ben diferenciades: el nucli fortificat i el palau.
El nucli defensiu es troba dalt d'una base de roca natural, elevada 4 ó 5 m. per sobre del seu entorn. Aquí s'hi troba l'embrió primitiu del castell: la torre d'Homenatge i un mur. En aquesta roca, així com també en altres llocs de la muralla, s'hi observen uns forats anomenats "capades de moro" que se suposa que servien com a suport de les fustes de les primitives fortificacions, encara que la mitologia popular diu que foren fets a cops de cap per els sarraïns. El recinte murat que envolta la torre d'Homenatge s'adapta a la forma irregular de la roca, els seus murs segueixen la vertical de la pedra aconseguint així una bona alçada. A la part baixa hi ha grans carreus, però també pedra sense tallar. Al'angle sud-oest hi ha una torre semicircular.
La Torre de l'Homenatge és l'element més visible del castell i de tot el poble. La seva forma és rectangular i està rematada per merlets quadrats. S'hi entra per una porta adovellada i des de l'interior s'hi endevinen les restes d'un antic pis de fusta.
Al sud del nucli fortificat s'hi troben els edificis de diferents èpoques que conformen el palau: un cos rectangular de dues plantes (s. XIII-XIV), un altre de forma rectangular que alberga l'anomenada "Aula Maior" de 20 m. de llargada amb coberta de fusta i 4 arcs apuntats d'època romànica. Les altres construccions del palau tenen vestigis romànics però foren reformades al llarg del s. XVIII.
L'ala sud del pati central se suposa que era la capella del castell, però no es pot demostrar.

L'aula Maior i altres estances del palau així com una mena de masmorra excavada a la roca van ser l'escenari del rodatge de la sèrie televisiva "Miquel Servet", dirigida per Josep M. Forqué i representada per Juanjo Puigcorbé.

El castell de Peratallada és, sens dubte, un dels monuments més interessants de l'Empordà.