Castell de Peralada

 
     
 
     
  
 
 

Castell de Peralada

Castell de Peralada

Biblioteca del castell

Peralada

Bodegues
"Castillo de Peralada"

 

El nucli antic de Peralada es formà al voltant del castell de Peralada (esmentat ja al s IX amb el nom de castell Toló), centre de comtat de Peralada, que fou dels Rocabertí i que restà destruït a l'incendi i la destrucció de la vila del 1285, durant la Croada contra Catalunya de Felip l'Ardit.
Les restes d'aquest primitiu castell i de la primitiva església parroquial de Sant Martí són a la part superior del nucli urbà.
El convent del Roser (Sant Domènec) fou inicialment dels agustins i el 1578 passà als dominicans (desamortitzat el 1835, esdevingué hospital); conserva un notable claustre romànic, amb columnes aparellades i elegants capitells.
L'església parroquial de Sant Martí, modificada modernament, és al centre de la vila. Després del 1285 fou bastit un segon i nou recinte de muralles, més ampli, i el nou palau dels Rocabertí s'aixecà extramurs a mitjans del s. XIV. Ha estat objecte de diverses reformes i ampliacions; la façana oriental és d'estil renaixement i a la fi del s. XIX fou novament ampliat, sota la direcció de l'arquitecte francès Grant. L'envolta un gran jardí.
El palau fou adquirit el 1923 per Miquel Mateu i Pla, que hi aplegà una notable col·lecció d'art (vidres, ceràmica, pintura, llibres, manuscrits) i patrocinà l'edició de llibres erudits "Biblioteca de Peralada".
Actualment el palau es comunica amb l'església gòtica del Carme, amb un notable claustre, del convent de carmelitans (on hi ha diverses sepultures dels Rocabertí).
Peralada tingué uns Costums propis, donats per Jofre de Rocabertí al s XIII.
A la fi del s XVI els Rocabertí reberen de Felip III el comtat de Peralada, època en què foren fetes les reformes renaixentistes al palau.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"