Pals

 
     
 
     
  
 
 

Pals

Ajuntament de Pals

 

La vila de Pals es troba a l'oest del terme, aturonada i voltada en part per les antigues muralles que dominen la plana empordanesa.
El 889 és esmentada ja la vila i el castell, dit inicialment de Mont-aspre. El 994 Ramon Borrell i Ermessenda donaren al bisbe de Girona la torre de Pals i l'església de Sant Pere. La senyoria fou detinguda al s XI per la família Gausfred, a partir del 1190 pels Vilademuls i el 1230 Jaume I la concedí a Bernat de Santa Eugènia. El 1311 Pals fou incorporat a la corona (el 1322 fou adquirit per poc temps pel bisbe i capítol de Girona). El 1503 fou reorganitzat el municipi, al qual hom concedí una fira anual.

El barri antic, anomenat el Pedró, manté part del recinte emmurallat. Des del Pedró es pot contemplar un dels paisatges més agradables de l'Empordà.

El Pedró és un conjunt monumental realment notable. En els seus carrers estrets i costeruts hi ha edificis i detalls arquitectònics d'un gran interès. Des dels anys setanta i sota l'impuls de l'alcalde Pere Servià, amb l'assessorament de Miquel Oliva, s'ha dut a terme una restauració i neteja de carrers i monuments.

L'actual església parroquial de Sant Pere de Pals, situada al Pedró, és un edifici d'una nau, d'estil gòtic (de l'anterior, romànica, hi ha només restes a la façana occidental). La portalada és d'època barroca, amb frontó abarrocat i una fornícula amb una imatge del sant titular; damunt hi ha una rosassa gòtica, amb decoració calada. Sobre l'angle NW s'aixeca una torre campanar de planta quadrada amb arcades de mig punt. L'absis és semicircular, amb contraforts, a l'exterior i poligonal a l'interior. La volta és de creueria i la nau és dividida en tres crugies. A la banda del nord hi ha dues capelles laterals (una del segle XVI-XVII i l'altra més tardana) d'estil gòtic, com el cor. Sobre la coberta gòtica s'alçà, al segle XVII o XVIII, un terrabastall. Com gairebé tots els edificis del Pedró és de pedra sorrenca.

Del castell de Pals només resta, per decisió del mateix Joan II, la torre de les Hores, que es destaca damunt les teulades de l'antic nucli amb la seva silueta característica. És un magnífic exemplar de torre romànica de fortalesa, de planta circular, bastida sobre un podi de roca natural. La porta primitiva és a la meitat d'alçada de la torre (que té uns 15 m) i és d'un sol arc de mig punt. Ha perdut els merlets que degueren coronar-la. El nom prové del campanaret gòtic de tres pilastres, bastit sobre la terrassa superior a fi de convertir la torre en cloquer a la fi del segle XV. Una estança del castell és avui la capella de la casa Pi i Figueres.

Les muralles de Pals es troben entre les més ben conservades i interessants de l'Empordà; el traçat del recinte es pot seguir sense dificultats i les torres són de planta rectangular, obertes de dalt a baix a la cara interior del recinte i cobertes amb volta de canó o lleugerament apuntada. El sector més ben conservat és el de tramuntana. Les torres més intactes són la d'en Ramonet, a l'angle NW del recinte, la d'en Rom (on hi ha la porta que s'obrí al mirador natural on hi havia la creu de terme gòtica, substituïda avui per una de fusta) i la d'en Xinel·lo. A l'angle NE hi ha la torre de l'Hospital, en part reconstruïda durant la darrera campanya de restauració, i altres llenços i torres al S i SE. Un portal de construcció més tardana (segle XVIII), al cap del Carrer Major, és encara un dels accessos principals a l'interior del nucli.

L'antiga casa de la vila té una notable finestra renaixentista, sota l'ampit de la qual hi ha l'escut de la població, conserva un gran arc gòtic que podia haver format part d'una llotja o plaça coberta semblant a la d'Ullastret.
És molt notable el Carrer Major, amb trams coberts. A la mateixa plaça hi ha l'actual casa de la vila, edifici gòtic tardà.
Moltes cases del nucli antic tenen decoració gòtica o renaixentista.
Tenen també interès un pou públic cobert amb volta de canó i una antiga cisterna al costat de l'església.
Ja extramurs, prop de l'angle SE de la muralla, hi ha Ca la Pruna, gran casal fortificat dels segles XV-XVI, amb dues torres rectangulars a la banda de migdia, d'origen molt més antic; actualment ha passat a ser propietat de l'ajuntament i l'ha convertit en casa de cultura. També extramurs, es destaca el Mas del Puig (segles XVII-XVIII), fet probablement amb materials del castell.
En diversos indrets del turó on s'aixeca la vila han aparegut tombes practicades en la roca natural i d'una datació calculada als segles VIII-IX, corresponents a un cementiri alt-medieval. Es troben prop de la torre de les Hores i en el solar de l'antic castell, a la placeta del Dr. Oliva (descobertes el 1973), a la part alta del Carrer Major i en les obres de restauració de Ca la Pruna.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"