Palera: Sant Sepulcre

 
     
 
     
  
 
 

Sta. Maria de palera:vista frontal

Palera | més

Sta. Maria de palera: vista posterior

  Palera forma part del municipi de Beuda (Garrotxa). Destaca per l'església romànica de Santa Maria de Palera (1085), d'una sola nau i un campanar per torre i l'església de Sant Domènec de Palera, que pertanyia a l'antic priorat benedictí del Sant Sepulcre de Palera.

Sant Sepulcre de Palera
Priorat benedictí situat sobre un petit pujolet. El lloc existia ja el 977, i vers el 1075 els seus senyors, Arnau Gonfred i la seva muller Bruneguilda, feren edificar l'actual basílica, que fou consagrada el 1085, amb assistència de l'abat de la Grassa.
El 1107 la seva possessió fou confirmada a l'abat de la Grassa, que hi fundà un petit priorat benedictí. Fou un centre viu de devoció i de pelegrinatge, per les indulgències i gràcies que enriquien la seva església.
A mitjan s XVI es trencà la subjecció a la Grassa i els seus priors, aprovats per Roma, foren en endavant monjos de diferents monestirs del país. La seva comunitat, que inicialment era de sis monjos, es reduí ara a tres, un d'ells sacerdot beneficiat. Els tres darrers priors eren de Sant Pere de Besalú, al qual es confià a partir del 1816 el priorat. Fou secularitzat el 1835, amb la desamortització.
Li resta l'església basilical, de tres naus, amb volta de canó i tres absis, de murs llisos, amb la nau central més enlairada. Del claustre i dependències antigues no roman pràcticament res; només alguns capitells. Fou restaurada, amb no gaire encert, fa pocs anys
Els darrers temps hi augmentà la devoció a sant Domènec, constatada des del s. XVI, i se'n digué també Sant Domènec de Palera.
La construcció de la Basílica va ser motivada per la dificultat de peregrinar a Jerusalem, ocupada pels turcs. Es va establir que els seus visitants rebessin els mateixos privilegis que aquells que visitaven el Sant Sepulcre de Jerusalem.
Una vegada acabada la reconquesta per part dels croats, aquesta norma va continuar i encara ara és vigent. Per aquest motiu, una vegada a l'any el cavallers de la Confraria del Sant Sepulcre es reuneixen al temple i són molts els visitants que s'hi acosten, sigui per obtenir indulgències o per gaudir de la bellesa de la construcció.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"