Castell de Montjuïc

 
     
 
     
  
 
 

castell de montjuïc

plànol del castell

 

La muntanya de Montjuïc està situada a 219 metres d'alçada al nord-est de la ciutat de Girona.
La seva topografia, amb forts pendents n'ha marcat l'ús i l'ocupació al llarg de la història.
L'origen del nom de Monjuïc prové d'una antiga ocupació jueva de la Girona medieval; segons les cròniques existia un cementiri jueu en la zona que ara es coneix com pujada de la Barrufa. És un dels pocs cementiris jueus de Catalunya que ofereixen possibilitats d'excavació. S'hi han trobat làpides dels segles XII al XV, amb versets de la Bíblia i epitafis de record i elogi del difunt que ens permetn conèixer els costums i creences d'aquesta comunitat.
Segons la llegenda a la zona anomenada "Camp del Bou" un ric prohom jueu hi va ser enterrat juntament amb totes les seves riqueses, entre les quals destacava un bou d'or.
El Castell de Montjuïc és una fortalesa de planta quadrada amb façanes i camins oberts en tot el seu perímetre, defensat per quatre torres encarregades de dominar tots els accessos al castell. Actualment, totes les torres estan derruïdes.
Entrant al castell per l'entrada principal s'observen les restes de les voltes que conformaven les grans dependències cobertes del castell. A la part central hi ha dues edificacions, una gran cisterna al mig i la caserna a l'esquerra.

Cronologia


1640-52.- Guerra dels Segadors
1652.- Setge dels francesos
1653.- Comença la construcció del Castell de Montjuïc i de les 4 torres
de defensa: Sant Joan, Sant Daniel, Sant Narcís i Sant Lluís
1659.- Pau dels Pirineus
1675-1684-1694.- Guerres i setges dels francesos
1702-13.- Guerra de Successió
1808-14.- Guerres Napoleòniques i dominació francesa
juny 1808: primers atacs francesos
juliol/agost 1808: primer setge de Girona
maig/desembre 1809: segon setge de Girona (la torre de Sant Joan queda destruïda en incendiar-se la pòlvora emmagatzemada)
juny 1811: el Castell torna a ser ocupat pels francesos
1812: els francesos construeixen la torre Suchet, prop d'on hi havia hagut la torre de Sant Joan
1814: els francesos abandonen Girona i volen les torres de defensa del Castell. Només queda la torre Suchet
1843.- Un bombardeig del general Prim ensorra la torre Suchet
1930.- L'Ajuntament compra part de la muntanya. L'any següent s'hi construeix una escola pública
1933.- Projecte d'urbanització d'un "Parc Bosc" que no acaba de quallar
1955.- El Pla General qualifica la muntanya de Montjuïc com a zona verda
1957.- La zona del Castell de Montjuïc s'omple de barraques, on resideix població immigrada provinent d'altres indrets de l'Estat. L'ocupació va arribar quasi a les 3000 persones
1966.- El Ministeri de l'Exèrcit treu a subhasta els terrenys de la muntanya que passen a mans de Ferran de Vilallonga (el 1961 l'Ajuntament n'havia demanat la cessió)
1967.- Aprovació inicial del Pla Parcial de Montjuïc. Després de noves compres, Ferran de vilallonga és propietari de la quasi totalitat de la muntanya.
1971.- Desapareix l'última barraca de Montjuïc i l'any següent es comencen a vendre les primeres parcel.les i a obrir carrers.
1984.- L'Ajuntament obté el Castell de Montjuïc

Girona i les Guerres del Francès

L'emplaçament estratègic de Girona, ben a prop de la frontera francesa i en una cruïlla de camins constitueix una de les raons fonamentals que n'aconsellen el seu emmurallament i que la converteixen en periòdic escenari de guerres i enfrontaments armats que culminaran amb l'episodi dels setges dels anys 1808 i 1809.
Immediatament abans de la Guerra del Francès, Girona vivia dins d'una economia artesanal i agrícola, amb unes diferències socials molt acusades.
Les tropes franceses entren a la ciutat el 10 de febrer de 1808, en el seu pas cap a Barcelona, sense despertar massa inquietud.
El juny d'aquest mateix any es crea una Junta de Defensa i els francesos contrariats intenten conquerir la ciutat sense èxit.
El 22 de juliol, el general Duhesme amb 11000 homes inicia el primer setge que va durar fins el 20 d'agost quan la Junta aconsegueix fer entrar queviures als assetjats.
Vuit mesos més tard, els francesos tornen atacar Girona. El segon setge va durar del 5 de maig al 10 de desembre de 1809; els bombardeigs i les malalties van obligar al governador Mariano Alvarez de Castro a capitular, després d'haver perdut la meitat dels habitants i amb una destrucció arquitectònica espectacular.
Convertida primerament en capital de corregiment i després en capital del departament del Ter, la ciutat romangué annexada a França fins al 1814. Les noves autoritats fomentaren les obres públiques, la indústria, el comerç... i procuraren atreure's els gironins, però el domini resultà molt breu

Atacs al Castell de Montjuïc

El dia 8 de juliol de 1809, el comandament napoleònic va emprendre l'atac contra el castell. Després de sometre'l a l'artilleria, 2400 soldats van assaltar la fortalesa. Els defensors malgrat l'estat ruinós d'un part dels murs aconseguiren rebutjar els assaltants. Malgrat aquesta victòria els francesos continuaren els seus atacs causant moltes baixes i el comandament del castell aviat s'hagués rendit si el General Alvarez de Castro no els hagués fet veure la importància del castell en la defensa de la ciutat. Amb tot, els constants atacs dels invasors van determinar l'abandonament del fort després d'inutilitzar-ne l'artilleria i la pòlvora.
El 1812 els francesos construeixen una nova torre en substitució de la derruïda torre de Sant Joan. Va rebre el nom de torre Suchet en recordatori del mariscal encarregat de portar a terme la voladura de les torres del castell, en abandonar els francesos la ciutat l'any 1814.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"