Castell de Montesquiu

 
     
 
     
  
 
 

castell de montesquiu

Ajuntament Montesquiu

Castell Montesquiu

Parc Castell Montesquiu

 

Montesquiu, municipi d'Osona, s'esten a banda i banda del Ter, entre la Farga de Bebiè (en gran part del terme de les Llosses) i la vila de Sant Quirze de Besora, de la qual fou segregat abans del 1936. El poble és a la dreta del riu, davant l'antic castell de Montesquiu, que s'aixeca a l'altra banda, encinglerat dalt un turó, i que fou la residència dels antics senyors de Besora. L'església parroquial, dedicada a Santa Maria, és de creació moderna.
Montesquiu de Besora, que se segregà del terme de Sant Quirze de Besora el 1934, pertanyé a la comarca del Ripollès fins el 1989, data en què passà a formar part de la comarca d'Osona.
El 1986 fou inaugurat el parc natural del Castell de Montesquiu, que inclou els predis del Castell, de la Solana, Planeses i les Codines.

El castell de Montesquiu és a l'esquerra del Ter, en un turó que acaba en vertical sobre el riu. L'edifici correspon a una antiga casa forta on residien els senyors de Besora quan visitaven els seus dominis. Les primeres notícies són del 1285, i els seus senyors superiors, els Besora, l'infeudaren a la família Conanglell (1 285-1337), i fou en recuperar el domini directe, a partir de mitjan segle XIV, quan el convertiren en residència pròpia
Dels Besora passà per casament als Canet (1390-1425), als Peguera (1425-1525), als Descatllar (1525-1760) i als Queralt, comtes de Santa Coloma (1760-1850). El castell passà per compra a la família Safont de Vic abans del 1859, i als Juncadella cap al 1890.
L'edifici actual fou renovat al segle XVII pels Descatllar, que hi edificaren una capella dedicada a santa Bàrbara, i fou transformat en 1917-20 en casal residencial. L'edifici consta de dos pisos i una planta baixa distribuïts en una ala N, destinada al servei, i una ala S, que comprenia el sector noble. Té una capella adossada a la cara S que hi va ser construïda el 1663. El 1972 els darrers Juncadella el cediren a la Diputació de Barcelona, que és propietària de més del 80% de les terres del municipi.
El 1989 fou remodelada l'estructura exterior del castell de Montesquiu. A la planta superior de l'edifici hi ha un seguit de sales polivalents, construïdes en ajuntar-se les dependències del servei i les golfes. Al primer pis es troba la planta noble, i la masoveria és l'edifici on hi ha el centre de recursos, la biblioteca, els laboratoris i les oficines del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu.

El castell de Montesquiu és el símbol del Parc Comarcal del Castell de Montesquiu (456 ha.), situat entre les comarques d'Osona i el Ripollès i seu de l'Escola de la Natura. El consell coordinador del Parc del Castell de Montesquiu es constituí el 1985 i els seus objectius bàsics són la conservació i la millora dels sistemes naturals, l'ordenació dels sistemes d'explotació agrícola i també la rehabilitació o restauració dels elements del patrimoni arquitectònic.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"