Comanda del Temple de Sta. Magdalena (Aiguaviva)

 
     
 
     
  
 
 

comanda del temple

porta comanda

Aiguaviva

El Temple

  A partir del 633, any en què va morir Mahoma, el món àrab comença la conquesta dels grans imperis del moment així com de Jerusalem i Terra Santa. Per tal de recuperar els "llocs sants", el 1095 s'inicia la primera croada que acaba el 1099 amb la presa de Jerusalem. El desordre que s'esdevingué després d'aquest moment a Terra Santa va originar el naixement dels ordes militars més importants:
  • Hospitalers.- L'orde de Sant Joan de Jerusalem va ser fundat el 1099 per un grup de comerciants italians per tal d'assistir els pelegrins mitjançant hospitals i hostals. El 1104 es transformen en "frates milites" o monjos soldats. El seu uniforme porta una creu blanca sobre mantell vermell. Coneguts com a hospitalers o santjoanistes, amb el temps es transformen en l'orde dels cavallers de Malta
  • Teutònics.- Fundats per Sant Joan d'Acre el 1128 per cuidar malats i pelegrins germànics, el 1198 també s'han de convertir en orde militar per poder defensar-se. El seu uniforme era el mantell blanc amb una creu negra.
  • Templers.- Sembla ser que després de la primera croada (1096-1099), nou cavallers emparentats amb Bernat de Claravall, obtenen el permís per assentar-se a l'antic temple del Rei Salomó. Però no és fins el 1118 que Hugues de Payens i altres cavallers francesos funden l'orde militar del Temple per protegir els pelegrins que visiten els llocs sants. El 1120 obtenen el reconeixement a nivell local, el 1128 són reconeguts oficialment al concili de Troyes i el 1139 obtenen el privilegi de deprendre directament de la Santa Seu. El seu uniforme és el mantell blanc amb la creu vermella.

Dins de l'orde del Temple hi havia dues classes de cavallers, el "fraters milites" de procedència noble, preparats per la guerra i els "fraters sargentes" procedents del poble que actuaven com a auxiliars. Amb el temps van aparèixer els "fraters servientes armigeri", apotecaris, flequers, hortelans,... per tenir cura de les "comandes" i els "fraters capellanes" que eren els confessors.
L'orde del Temple es va constituir des del seu naixement com a orde militar i gràcies a la seva disciplina i preparació es va convertir en l'eix principal dels exèrcits cristians. L'orde no pagava rescat pels seus presoners, motiu pel qual mai es rendien. El seu valor a la batalla i la noblesa del seu tracte els va valdre la consideració tant dels amics com dels enemics.

A Espanya, els Templers mai no van aconseguir la importància que tenien a França, potser perquè ja existien altres ordes: Calatrava, Santiago, Alcàntara.... que tampoc van constituir-se com a poder econòmic, al contrari van deixar a mans dels jueus l'administració dels seus dominis i van contribuir a consolidar el latifundi andalús.
Als Països Catalans l'orde entrà el 1131, amb la professió del comte Ramon Berenguer III, i els anys següents rebé algunes altres petites donacions, administrades des de Provença, sense que fos fundada de moment cap casa ni comanda. La donació més important vingué a conseqüència del testament d'Alfons I d'Aragó, que cedí als ordes del Temple i de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem i als canonges del Sant Sepulcre els seus regnes. La noblesa aragonesa s'hi oposà, la qual cosa provocà un enfrontament del regne d'Aragó amb la Santa Seu, que reivindicava els drets dels esmentats ordes. L'acord no s'esdevingué fins l'any 1143.

Quan l'orde es va establir a Catalunya, es nomenaren batlles per administrar les possessions, que en els seus inicis depenien de Provença. Més tard es van organitzar les comandes, regides per un preceptor o comanador, el qual era nomenat pel mestre i el capítol provincial.
El domini dels Templers a Aiguaviva fou iniciat el 1190 i prengué categoria de comanda d'Aiguaviva el 1209. Quan el 1317 es va suprimir l'orde dels Templers totes les seves possessions passaren als hospitalers, que en tingueren cura fins el 1804.

La comanda d'Aiguaviva es troba prop del límit amb Vilablareix i a causa de la capella adjunta se la coneix com el Temple de Santa Magdalena. És una edificació del segle XVI feta sobre una altra del segle XIII. La seva estructura és rectangular, amb planta baixa i dos pisos. Conserva algunes espitlleres, l'escut del Temple i escuts medievals a la façana.
Per un document de la darreria del segle XVIII sabem que la comanda d'Aiguaviva estava relacionada amb les comandes de Castelló d'Empúries, la d'Avinyonet i la de Sant Llorenç de les Arenes. L'any 1305 n'era comanador Guerau de Regàs, durant els anys 1348-61 ho va ser Ramon de Vilademany i el 1610 el comanador era Felip d'Oms, que també ho era d'Avinyonet. Posteriorment, el 1780 el comanador només tenia jurisdicció de les cases i terres que posseïa a Aiguaviva, mentre que antigament havia tingut la jurisdicció civil i criminal dels pobles d'Avinyonet, Fontanilles i Sant Jordi Desvalls. Els templers de la comanda d'Aiguaviva havien posseït, també, béns a Salt, en el terme de la parròquia de Sant Cugat, concretament un molí que comprà Berenguer d'Arboç a Berenguer de Salt.


Darrera del Temple de Santa Magdalena s'hi troba una torre sepulcral romana, mostra evident de l'existència d'une vila romana.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"