Ajuntament de
Sant Joan les Fonts

El poble de Sant Joan les Fonts va originar-se en l'església de Sant Joan de Fontibusi.
Aquesta església que es troba a la part baixa de la població, al final de les cases, prop del riu i gairebé sola, fou consagrada el 958 pel bisbe de Girona, Arnulf, inicialment fou dedicada a sant Esteve, sant Joan i sant Miquel, però aviat va passar a ésser coneguda només per Sant Joan i Sant Esteve i era propietat dels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de Milany i la seva muller Ermessenda, que el 1079 la van cedir al monestir de Sant Víctor de Marsella perquè hi fundés un priorat, és l'anomenat Monestir de Sant Joan les Fonts, que en dates més recents depengué de Sant Pere de Besalú i, de 1592 a 1835, de Sant Pere de Camprodon. L'any 1921, l'industrial Rafel Torras i Juvinyà va finaçar la primera restauració, després de la Guerra Civil va perdre la seva condició d'església parroquial i tot el culte va passar al nou temple.
L'església va ser declarada monument nacional l'any 1983 i al cap de 10 anys es va enderrocar la rectoria del s. XVIII, un cor i una cabanya. Així es va millorar notablement la visió del conjunt romànic.
L'edifici consta de tres naus, la central amb volta apuntada i les laterals de quart de cercle. La seva portalada és protegida per un atri tardà. Les naus laterals es comuniquen amb la central per arcades entre grans pilastres. Els absis, un d'ells mutilat el 1725, són d'una bellesa especial per la protecció del seu aparell i tècnica constructiva. El campanar és una torre octogonal construïda entre 1791 i el 1792.
És notable la seva pica baptismal, romànica, amb relleus de motius florals i bíblics, també hi ha els símbols Alfa i Omega, referits a Crist i les lletres MNA que podrien ser la signatura de l'escultor.
A la població hi ha algunes cases antigues en el carrer que davalla vers el monestir, però la major part, en especial al sector de la carretera, són de construcció moderna. Es destaca del conjunt l'església moderna de Sant Joan, erigida, en un lloc dominant, al primer quart del segle actual; és un edifici neogòtic, desproporcionat, acabat fa pocs anys.
Damunt el Fluvià hi ha un notable pont medieval que és el testimoni real de la importància de Sant Joan com a lloc de pas i comunicació entre la Cerdanya i el Vallespir i el comtat de Besalú. El pont apareix documentat el 14 d'octubre de 1247 en un privilegi de caça i pesca. Però abans d'aquest pont i en el mateix lloc ja hi devia haver algun pas i també algun establiment per atendre els viatgers. La construcció del pont va suposar la instal·lació de famílies al seu voltant: paletes, ferrers, basters, hostalers... El pont va ser, doncs, la base del primer nucli urbà de Sant Joan les Fonts. El 1939 el pont es va salvar de la dinamita dels republicans i un any més tard va resistir un gran aiguat que el va tornar a deixar com a únic pas sobre el Fluvià. L'enderrocament de la caserna de la Guàrdia Civil i de l'antiga fàbrica de pells ha deixat al descobert tots els seus arcs i permet una visió completa del monument.
L'edifici més important del poble de Sant Joan les Fonts, fora del priorat, és l'antiga casa forta de Juvinyà.

Amb l'aparició dels cavallers es van construir un gran nombre de fortificacions més petites que els castells. Eren les cases fortes, espais on poder-hi viure. Normalment estaven formades per una sala única, acompanyada a vegades d'altres cambres que eren ocupades pels membres d'una mateixa família. L'estada Juvinyà n'és un exemple.
Aquesta antiga casa forta, romànica, es troba al municipi de Sant Joan les Fonts (Garrotxa), prop del Fluvià i del nucli vell del poble i és un dels monuments civils més antics que es conserven al Principat (la seva construcció remunta als ss XI-XII).
Segons sembla "l'estada" es va aixecar sobre les restes d'un molí i una antiga casa, construïts amb fusta i pedra i que van quedar destruïts per un incendi.
La casa consta de dos elements, una torre de planta quadrada i una sala construïts en èpoques diferents. Primer fou edificada la torre i més tard, a 4,30 metres es bastí la sala. En fer-la es va allargar la pared de llevant fins arribar a la torre, per tal de fer una única façana d'uns 18 metres. Aquí fou on es va obrir la porta principal de l'edifici.
Encara que no es pot dir amb certesa, existeix la hipòtesi de què prop de l'església de Sant Esteve (o Sant Joan) les Fonts fou construïda una torre a finals del primer mil·leni, que podria ser d'Oliva, Sunifred i Morgat, els germans de Teudoric, el reconstructor de l'església. Al costat d'aquesta torre hi devia haver altres edificis de pedra o bé de fusta. Després de la feudalització de la societat els senyors d'aquesta casa devien ser cavallers, segurament de la família Fonts i després Juvinyà els quals cap als segles XII o XIII van edificar una espaiosa sala, com a estatge i com a mostra de poder.
Originàriament fou dels Vilademuls; passà als vescomtes de Bas, que la llegaren al priorat de Sant Joan de les Fonts. Fou de la família Bóixols (1279), i, després de diversos canvis, passà (s XVI) als Juvinyà. El 1735, per compra, passà als Trinxeria, i després als Masllorens, que l'han restaurada.
Fou declarada monument historicoartístic el 1972.
Actualment la casa forta, després de molts anys d'abandó, ha estat restaurada.

<http://www.bohigas.com/Noticies/Arqueolo/N030503.htm>
Sant Joan les Fonts recupera l'Estada Juvinyà, una peça única del romànic civil de Catalunya.
L'Ajuntament pensa convertir-ho en un centre cultural, però encara no té el projecte.
RAMON ESTÉBAN / Sant Joan les Fonts · Dues jornades de portes obertes (dia 3 i 4 de maig de 2003, de 10 a 13 h i de 16 a 20 h) posen el punt final a la llarguíssima recuperació arquitectònica de l'Estada Juvinyà, una casa fortificada de Sant Joan les Fonts que té els seus orígens documentats al segle XII, quan es va aixecar un edifici residencial sobre les restes d'un molí. L'Estada (com es coneix al poble) és un dels pocs casos coneguts de romànic civil de Catalunya. A llarg termini es convertirà en un equipament cultural.
La major part de l'edifici que coneixem correspon a reformes fetes al llarg de l'edat mitjana i als segles XVII i XVIII, que van conservar l'estructura del molí, almenys en part. L'actual rehabilitació va començar el 1988 i ha suposat una inversió de 505.000 euros, aportats per diverses administracions. El projecte arquitectònic ha anat a càrrec de la Diputació i la Generalitat. Primer es van tirar a terra les parets de poc valor i, seguidament, es van refer les estructures importants. Per facilitar la circulació dins de l'edifici, de tres nivells, s'han construït uns accessos nous fàcilment distingibles de les estructures antigues. Arran d'unes excavacions d'urgència, van aparèixer més elements del molí, com ara unes canalitzacions molt grans. La torre defensiva que completa el conjunt s'ha dotat d'una escala metàl·lica i, al capdamunt, hi han condicionat un mirador.
De moment, l'Estada no es farà servir, però a la llarga, l'Ajuntament encarregarà un projecte per encabir a la planta noble una exposició permanent sobre la història local i recrear el molí per a finalitats didàctiques, segons ha avançat el regidor de Cultura, Josep M. Ortuño. (Publicada a "El Punt" el dia 3 de maig del 2003)