Castell d'Hostalric
(Weblandia)

Ajuntament d'Hostalric

El poble d'Hostalric

Guia (Piera edicions)

La vila d'Hostalric s'aixeca damunt un escarpament basàltic sobre la vall del riu; és formada per un llarg carrer paral·lel a l'antic camí o via romana, amb una plaça a mig carrer i escasses vies transversals. L'església parroquial és dedicada a santa Maria. Es conserven una gran part de les muralles i les torres que envoltaven el nucli antic de la vila, que féu construir el vescomte Bernat IV de Cabrera al s XIV.

El castell d'Hostalric: Cronologia

S II aC. Assentament ibèric al turó del castell.
1106. Guerau Ponç, vescomte de Girona-Cabrera, jura a Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, no edificar cap castell al lloc anomenat "Quota vel Osta(I)rich", to i això, el 1145 el lloc consta com a fortificat.
1185. El rei Alfons el Cast concedeix a Ponç de Cabrera la infeudació, entre d'altres, del castell d'Hostalric.
1192. Hostalric passa a ser possessió del rei.
1194. El rei Alfons restitueix el castell d'Hostalric a Ponç III de Carbrera.
1306. Jaume II autoritza a Ponç Hug conservar i ampliar les fortificacions.
1392. Joan I autoritza a Bernat de Cabrera a restaurar les muralles.
1695. Els francesos abandonen el castell i el duc de Noailles l'enderroca abans d'abandonar-lo.
1696. Es reconstrueix el castell.
1697. Davant una nova invasió dels francesos es van arrasar totes les fortificacions del castell.
1711. Les tropes de Felip V arriben al castell, sense aconseguir-ne la rendició.
1713. Les tropes de l'arxiduc Carles lliuren el castell a Felip V.
1716. Construcció del castell actual, segons el projecte de Próspero de Verboom, general d'enginyers de Felip V, que també va construir, entre d'altres fortificacions, la Ciutadella de Barcelona i la de Pamplona
1809. Les tropes de Napoleó saquegen el poble, peró el castell resisteix.
1810. Els francesos entren al castell.
1814. Hostalric i Figueres van ser les últimes ciutats abandonades pels francesos.
1929. La guarnició del castell es trasllada i Hostalric deixa de ser zona militar.
1949. L'Estat cedeix el castell a l'Ajuntament per 18.500 ptes.
1963. Hostalric és declarat Monument històrico-artístico-nacional.
1967. Comencen les obres de rehabilitació del castell.

El castell d'Hostalric es troba sobre un turó que domina la principal via de comunicació entre els Pirineus i les comarques del sud de Catalunya.
El primitiu castell medieval segurament va ser més utilitari que artístic, amb sales pròpies d'un castell-palau. Durant la reconstrucció del 1696 el castell es va rodejar de muralles i torres, amb baluards poligonals, pavellons i arsenals, per la qual cosa es va haver d'enderrocar l'antic castell dels Cabrera. Un any després el castell va tornar ser destruït.
L'obra més important feta al castell data del 1716. Es construiren baluards, magatzems per a la munició, cisternes amb més de 1000 m3 de capacitat i edificis d'allotjament. Els fossats van ser oberts a la mateixa roca i els murs es van fer amb pedra d'origen volcànic. La reconstrucció del castell es va fer a l'estil de Vauban com els de Figueres i Barcelona.
Actualment, el castell està rehabilitat com a restaurant.

Les muralles

Les primeres muralles d'Hostalric van ser construïdes després d'un privilegi de Joan I. La muralla era alta i acabava amb merlets quadrats. De les torres que eren cilíndirques se'n conserven 10: la de l'arc de Barcelona, la d'Ararà o dels presos, la Tuies, la Negra, la Cals, la Bailina, L'Arenes, la Cabrera, la de la pl. dels Bous i la dels Frares, en record del convent que hi havia entre els segles XVII y XIX. El conjunt emmurallat tenia 4 portes de sortida: l'arc de Barcelona enderrocat a principis del s. XX i reconstruit el 1969, el de Girona que va subsistir fins a finals del s. XIX, el dels ollers i el de les vinyes.

La història

La població té l'origen en un hostal documentat des del segle XI al lloc dit Onota, al peu del camí de França i la seva situació estratègica en un lloc de pas tan important, entre Barcelona i Girona, n'ha marcat tota l'evolució. El nom apareix documentat el 1106 (Ostalrico). Inicialment estava sota la jurisdicció dels vescomtes de Girona, en feu dels comtes de Barcelona, i per això passà als Cabrera, successors dels vescomtes. Des del 1145 consta com a lloc fortificat, en un document en virtut del qual Guerau III de Cabrera, darrer vescomte de Girona i primer de Cabrera, donava un alou dins el terme del Castro Ostalricoper a la fundació del monestir de Roca-rossa (Tordera).
Els Cabrera convertiren la vila d'Hostalric en capital administrativa del vescomtat fins a l'extinció de les senyories. Per això hi crearen un mercat, demanaren al rei Alfons III (1327-36) l'autorització perquè s'hi establís un call o petita comunitat de jueus (que no prosperà més enllà de mitjan segle XIV) i hi establiren llur important escrivania (fins als nostres temps el castell conservà l'arxiu dels Cabrera, després traslladat i guardat amb el dels ducs de Medinaceli a la Casa Pilatos de Sevilla).
La importància estratègica ja s'havia posat de manifest en la invasió del Principat de Catalunya pel rei francès Felip III l'Ardit, el 1285, quan el rei Pere II s'establí a Hostalric per aturar els invasors. La conservació i millora de les fortificacions fou un constant motiu de tensions entre els Cabrera i la corona: Jaume II s'enfrontà amb Ponç V d'Empúries, el 1306, per haver ampliat les muralles sense autorització, però posteriorment es concediren diversos privilegis a la vila per a la reparació de les fortificacions. El 1327 un privilegi, confirmat el 1465, que tingué segles de vigència, prohibia l'establiment d'hostals des del de Guerau Tort de Vallcanera fins a Hostalric i des d'Hostalric fins a Sant Celoni. En temps de Bernat IV de Cabrera, a la fi del segle XIV, es realitzaren les obres més importants de les muralles de la vila, que motivaren protestes per l'excessiu cost.
El maig del 1462, en la guerra contra Joan II, Hostalric obrí les portes a les forces de la Generalitat de Catalunya comandades per Pere de Bell-lloc, que ocupà el castell i les torres. El vescomte Bernat Joan de Cabrera, addicte a la reina, fou pres i el castell i la vila foren durant tota la guerra civil un bastió contra Joan II. Durant la guerra de la Lliga d'Augsburg, a la fi del segle XVII, la vila i el castell foren ocupats pels francesos: el duc de Noailles hi entrà el 1694 i el retingué dues vegades davant els assalts de les tropes hispàniques. Els francesos abandonaren el castell el 1695, després d'enderrocar-lo en bona part, i el 1697 el príncep de Darmstadt, al servei de la corona espanyola, l'acabà de desmantellar, en previsió que no tornés a caure en mans dels francesos. Durant la guerra de Successió fou ocupat temporalment per les tropes de Felip V el 1711, i el 1713 resistí els atacs dels borbònics gràcies a l'ajuda enviada per la ciutat de Barcelona, malgrat que el lloctinent austriacista de Catalunya, el mariscal Starhemberg, s'havia compromès a lliurar-lo. En aquests anys s'inicià la reconstrucció de l'edifici, que havia de durar tot el segle; el comte d'El Asalto el descrivia el 1788 com a recinte irregular amb tres baluards, dos revellins, una bateria interior, un vall i camí cobert, amb capacitat per a 1 200 homes.
Durant la guerra del Francès el castell representà un paper de primer ordre. El juliol del 1808, quan es preparava el segon setge de Girona, el general francès Gaullus intentà de conquerir el castell d'Hostalric, però fou rebutjat Ja a la fi del tercer setge de Girona, els francesos dirigiren una part de les seves forces a Hostalric, i el novembre del 1809 la vila fou assetjada i conquerida, però no es pogué prendre el castell. Quan Girona ja havia capitulat, al gener del 1810, s'iniciava el bloqueig del castell per part dels francesos. El 12 de maig de 1810, després de diverses propostes de capitulació rebutjades, la guarnició sortí del castell i una bona part es pogué refugiar a Sant Feliu de Buixalleu; els francesos prengueren possessió de la vila i del castell, que ja no abandonaren fins a la fi de l'ocupació francesa (1814).

A mitjans del s. XIX van començar els treballs de la línia fèrria que uniria Granollers amb Hostalric i també s'inicià la industrialització, destacant els tapers, les indústries tèxtils i més tard la indústria alimentària.