Foixà

 
     
 
     
  
 
 

foixa

 

El poble de Foixà (Baix Empordà) es divideix en dos nuclis principals: la Vila, entorn de l'antic castell de Foixà, al cim d'un turó i l'Església, vora l'església parroquial, de població menys compacte.
El lloc és documentat el 1019. Pertanyia al comtat d'Empúries, en la línia divisòria d'aquest comtat, enfront del de Girona, la qual cosa comportà molts fets d'armes. Foixà també patí les desavinences entre els comtes d'Empúries i els reis de la corona catalano-aragonesa, en temps de Jaume II i de Pere el Cerimoniós. Així, el 1359 posseïa el lloc Bernat Alemany d'Orriols, cosí de la reina Sibil·la de Fortià, que entrà en discòrdia amb el comte Joan I d'Empúries i s'establí una guerra oberta fins al punt que el comte assetjà el castell de Foixà. Aleshores hi intervingué Pere III a favor del parent de la seva muller. Joan I d'Empúries hagué de firmar una treva humiliant en el seu palau de Bellcaire.

L'església parroquial de Sant Joan de Foixà va ser restituïda al bisbe Berenguer de Girona per la comtessa Ermessenda el 1058. El temple actual és gòtic, del segle XVI, d'una sola nau coberta amb volta apuntada i amb un absis semicircular. És notable la decoració dels arcs torals, on hi ha representats animals fantàstics i cares de persones de trets molt exagerats.

El castell de Foixà és documentat a la segona meitat del segle XIII, època a la qual deuen correspondre els vestigis més antics. Fou bastant modificat al segle XVI i, posteriorment, als segles XVIII i XIX. El turó on s'aixeca el castell és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries. L'altiplà natural sembla que va ser allargat artificialment alhora que s'envoltava d'un talús de sobre el qual es devia alçar la muralla.
Dins aquest recinte es dreça un palau format per dos cossos en forma de T. En l'angle SE s'alça una torre semicircular; la part inferior serveix d'absis a la capella del castell. Aquesta capella, que era dedicada a sant Marc, la torre i el talús són les úniques restes del recinte datables en part del segle XIII. Un altre vestigi d'aquesta època és la muralla del recinte, que encercla el barri de la Vila.
La façana principal del palau té una portada adovellada amb l'escut dels Foixà (segurament al segle XIX). A l'interior, es destaquen dues petites estances, cobertes amb volta de canó, que hom anomena la Presó.També són notables les cavallerisses, el celler i nombroses sales cobertes amb volta d'aresta. La volta de la cuina és de forma de palmera. La capella, com el castell, va ser restaurada a la fi del segle passat per Francesc de Foixà, el darrer propietari que visqué al castell.
En l'interior de la capella del castell, uns grans esvorancs assenyalen el lloc on hi havia uns sepulcres gòtics: una làpida de Bernat Guillem de Foixà, mort el 1362, amb la figura jacent del cavaller, i un sarcòfag de Guillem de Foixà i el seu fill fra Alemany, morts el 1459 i el 1476 respectivament. Aquests sepulcres es troben avui a l'església de la urbanització de S'Agaró.

El castell de Foixà fou centre de la baronia, dita varvassoria, que els Foixà posseïren en feu pels comtes d'Empúries. El primer personatge documentat d'aquest llinatge és Guillem de Foixà, a mitjan segle XII. El llinatge, que fou continuat pels seus fills Bernat (I) i Arnau (I) de Foixà, restà en poder de la varvassoria fins a Narcís II de Foixà-Boixadors i de Miquel (1816-1866), que també era varvassor de Boixadors i senyor d'Ultramort, la Fortesa, etc. Fou creat comte de Foixà per Isabel II, títol que ostentaren els seus descendents.
Entre els personatges il·lustres pertanyents a aquest llinatge destaquen:

  • Jofre de Foixà (segle XIII), eclesiàstic i escriptor. Les seves Regles de trobar distingeixen clarament la llengua catalana de l'occitana, assenyalant-ne les similituds i les diferències.
  • Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres (?-~1404), cavaller i oficial reial, fou senyor d'Albons i d'Orriols. En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere es posà al costat del rei en contra dels senyors feudals.

Dels fets d'armes que s'esdevingueren al castell de Foixà es destaca el setge que posà Joan I d'Empúries contra Bernat Alemany, davant el qual s'havia hagut d'humiliar per manament reial. El comte emporità, al·legant que aquell no li complia l'obligació feudal, assetjà el 1383 el castell de Foixà, desoint els requeriments de les corts, que havien imposat una treva entre els combatents. Aquest setge s'insereix en la lluita que menà el comte emporità contra la reialesa, en què mobilitzà contra seu els pobles de l'Empordà, i és la darrera que sostingué la casa d'Empúries contra la monarquia.
Al segle XVII els Foixà eren encara senyors de la baronia que formava aquest poble juntament amb el de la Sala.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"