Castell de Falgons

Sant Miquel de Campmajor

Guillem Galceran de Cartellà
(1230-1306).
El comte "desperta ferro"

Guillem Galceran de Cartellà
senyor de remences i
cabdill d’almogàvers

El poble de Falgons és situat al vessant oriental de la serra de Falgons, contrafort de les serres de Finestres i Rocacorba. El lloc és esmentat el 947. La seva església parroquial de Sant Vicenç depenia del monestir de Sant Esteve de Banyoles, del qual era possessió ja l'any 1017. Posteriorment va pertànyer al bisbe de Girona. És un edifici romànic modificat i ampliat al segle XVIII. Conserva una pica baptismal ornada. Al segle XVII, Falgons era de la jurisdicció del rei.
Al poble hi ha els Planters, mas del segle XVII, bastant ben conservat i prop del poble, se situa el parc de Can Ginebreda, propietat del popular artista gironí Xicu Cabanyes, que hi ha instal·lat part de la seva obra.
El segon diumenge de setembre s'hi celebra l'aplec de Sant Ferriol, l'acte central del qual és una cavalcada històrica que representa la donació d'una relíquia de Sant Ferriol a la parròquia de Falgons per part d'un baró de Cartellà.

El castell de Falgons fou el centre de la baronia de Falgons, propietat de la família Cartellà, almenys des del segle XIII. De planta quadrada té una torre a cada angle: la torre del forn, la de l'esquella, la del rebost i la de la cambra petita. Al centre de l'edificació s'hi troba el pati.
Segons Pla i Cargol a la segona meitat del s. XIX es va tallar la part superior de les torres i es van cobrir amb teules. Damunt de la porta d'entrada hi ha l'escut dels Cartellà, amb les plaques Ave Maria, Gratia Plena i Dominus Tecum i en una de les torres consta la inscripció "Se reedifica 1634".
A principis del s. XVIII es va construir una capella dedicada a Sant Antoni Abad, a la qual s'anava dues vegades cada any i que tenia accés des del pati. Una escala de pedra porta al pis superior, on poden observar-se les grans sales de la fortelesa. Aquestes estances estan construïdes amb arcs de punt rodó i decorades amb armadures i altres objectes propis de l'època.
Falgons i tota la vall de Campmajor està estretament lligada amb la família Cartellà, que posseïen el castell. La llegenda apunta que la família va aparèixer en temps de Carlemany i la relaciona amb la fundació del Collell, però no es coneixen documents fins a l'any 985 en què Guillem de Cartellà va participar en la reconquesta de Barcelona, al costat del comte de Besalú. Més tard va lluitar contra els sarraïns sota les ordres de Bernat Tallaferro. Pere Galceran I, cap a l'any 1166, va lluitar al costat d'Alfons II d'Aragó, contra el comte Ramon de Tolosa i el seu fill Pere I va servir a Pere el Catòlic. El 1211 Pere de Cartellà, fill de Pere Galceran I, va donar part dels delmes de les parròquies de Sant Miquel i Sant Martí de Campmajor a Guillem de Torroella, senyor del castell i del terme de Torroella de Montgrí. A part de Guillem Galceran II, la família ha donat destacades personalitats, que han portat el nom de Falgons arreu.

Guillem Galceran II fou un dels personatges més il·lustres de tota la dinastia dels Cartellà. Nascut a Falgons, va reunir un gran patrimoni ja que va heretar de la seva mare Blanca d'Hostoles els castells d'Hostoles, Puig Alder i Rocacorba, i del seu pare Guillem Galceran I els castells de Falgons i de Cartellà, i pel seu matrimoni amb Blanca de Creixell els castells de Creixell i Pontós.
De temperament rebel i bel·licós, fou un dels barons desafectes a Jaume I de Catalunya-Aragó. Malferí el batlle del Rosselló, Ramon de Pompià; l'infant Pere, procurador general del regne, l'assetjà al seu castell d'Hostoles (1258) i el vencé. Fou enviat com a ambaixador a Tlemcen (1267), d'on fou alcaid dels cristians.
Retornà a Catalunya, on s'adherí a la rebel·lió dels nobles contra Pere el Gran, i caigué presoner a Balaguer (1280). Perdonat pel rei, des de llavors li fou fidel, i l'acompanyà a Alcoll, a l'expedició de Sicília (1282) i a la campanya de l'Empordà (1285), on fou conseller militar de l'infant Alfons. Fou el cap dels exèrcits de Jaume II i de Frederic de Sicília en les guerres contra els Anjou; intervingué en la defensa de Gagliano, on vencé els 'cavallers de la mort' francesos, i alliberà Catània del setge de Robert d'Anjou. Fou nomenat governador de Calàbria i comte de Catanzaro (1297). Tornà a Catalunya després de la pau de Caltabellotta (1302) i sembla que visqué fins a noranta anys.

El cronista Ramon Muntaner a la seva Crònica (Capítol 128) ens el presenta així: "En Guillem Galceran de Cartellà, senyor d'Ostoles e de Pontons, qui podia hom dir que fo dels bons cavallers qui anc fos en Espanya, e mostrà-ho bé en Calabria e en Sicília moltes vegades; que aquesta gràcia li féu Déus: que anc no batalla en Calàbria ne en sicilia que ell no hi fos, e que tota hora, ab l'ajuda de Déu, vencien per son consell e per sa ordinació. E d'aquest ric hom, En Guillem Galceran, se pogra aitan gran llibre fer de les proees que ell féu, con féu de Llançalot del Llac; e pot hom conèixer Déus si li volia bé , que ell fo alcaid en Barbaria, e hi fo en molts fets d'armes, e pus passà ab lo senyor rei d'Aragon a Alcoll e en Sicília , e hi fo, així con ja us he dit, en tots los afers; sí que per sa proea lo féu lo senyor rei d'Aragon comte de Cantassar, e féu-li Déus tanta de gràcia, que entrò hac noranta anys portà armes, e puis venc morir en lo dit lloc d'Ostoles en la cambra on nasqué, entre los seus".

Una bella tradició explica que en tornar d'aquells països, on va lluitar amb tanta valentia, va recollir les relíquies del màrtir Sant Ferriol i les va oferir a l'església de Falgons.
Va tenir doncs una vida llarga i agitada que coincideix plenament amb la gran expansió territorial de la corona catalano-aragonesa, i va sobreviure a tres reis.