Volcà de la Crosa

 
     
 
     
  
 
 

la crosa

la crosa
El volcà de la Crosa (XTEC)

La Crosa de S. Dalmai

 

El nom de la Crosa o de la Closa amb què es coneix el volcà que es troba a 1 km. de Sant Dalmai sembla que prové del mot KROSOS, d'origen pre-romà, i que significa "buit per dins".
La Crosa pertany als termes municipals de Bescanó i Vilobí d'Onyar, entre el Gironès i La Selva. Es va formar aproximadament fa 3 m.a. entre el pliocè superior i el quaternari. És un cas molt especial tant per la seva morfologia com per la seva particular activitat explosiva, alhora que és el més gran de les comarques gironines.

Consta de tres parts:

  • El con, que presenta una forma de cercle irregular d'uns 3 km de diàmetre. A l'oest i al sud s'eleva unes desenes de metres, però pel nord és tallat per la carretera de Girona a Santa Coloma.
  • El cràter és una depressió en forma d'el·lipse de fons pla, amb voreres pronunciades, amb un diàmetre d'uns 1250 m., una fondària de 74 m., una cota màxima de 225 m. (Sant Llop) i una cota mínima de 151 m. A la part nord del cràter s'hi troben dos cons secundaris de tipus estrombolià, un vulcanisme caracteritzat per l'emissió de productes fluïds.
  • La colada situada al flanc sud prové d'una segona fase eruptiva. És l'única emissió fluida que es pot observar.

Antigament a la depressió del cràter s'hi trobaven uns aiguamolls que es van començar a dessecar dels del segle XIII i van acabar el 1845.
Els estudiosos de la Crosa sempre fan referència a dues mines d'aigua: La mina més antiga se suposa que data del segle X ó XI i no se n'ha localitzat l'entrada, tindria una longitud de 1000 ó 1500 metres i pretenia assecar els aiguamolls que es formaven a l'interior del cràter. La mina nova, construïda també per afavorir la dessecació de les terres, data de finals del segle XVIII ó principis del XIX. Es creu que té uns 800 metres de llargària i arriba a passar a més de 30 metres de la superfície. A partir de la segona meitat del segle XIX, les bombes de vapor substitueixen els antics sistemes de dessecació de les zones pantanoses.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"