Castelló d'Empúries

 
     
 
     
  
 
 

Sta. Maria de Castelló d'Empúries

Castelló d'Empúries

 

La vila de Castelló d'Empúries existia ja el 879. Quan el 1007 s'esmenta per primera vegada l'església de Santa Maria de Castelló, el lloc pertanyia al comtat de Peralada.
El trasllat de la capitalitat des de l'antiga ciutat d'Empúries, difícil de defensar de les ràtzies de la pirateria, a Castelló, vila situada a una certa distància de la mar, en un lloc aturonat, de fàcil defensa, sembla que fou vers el 1078, després de la mort del comte Ponç I. A mitjan segle XIV sembla que hi havia uns 2 000 h, i l'expansió urbana, ja descrita, fou considerable. Un fet important a la fi del segle fou la matança de jueus del 1391, general a moltes poblacions catalanes. Els aiguats del 1421, quan la vila ja havia deixat de ser capital d'un territori autònom, n'agreujaren la decadència.
Els estanys havien estat en època medieval una de les riqueses del comtat emporità per l'abundosa pesca i caça i per la sal produïda vora la mar. Els vaixells podien entrar pel grau de la Muga i arribaven fins a Castelló, que fou a la baixa edat mitjana una de les poblacions més importants del NE del país, la més gran després de Perpinyà i Girona. Era també un nucli important de menestrals i de comerciants.
La definitiva davallada de la menestralia i el comerç castellonins es produí en el període de guerres entre la dels Segadors i la de Successió. El 1655 fou especialment greu el setge dels francesos, que prengueren la vila després de 20 dies de resistència, arrasaren les muralles i els barris i convents extramurs, i arribaren a intentar volar l'església de Santa Maria. Ja en ple segle XIX, fou escenari de la tercera guerra carlina.

Llocs d'interès
L'església de Santa Maria (gòtica) existeix des del 1007. Fou renovada i consagrada de nou el 1064 i reconstruïda al segle XIV. Ha estat anomenada "la Catedral de l'Empordà", ja que aquesta fou la intenció dels comtes emporitans, que pretenien de fer renéixer l'antic bisbat visigòtic d'Empúries. Iniciada a la fi del segle XIII, la magnífica façana fou acabada al principi del XV per Antoni Antigó, un dels mestres que el 1416 i el 1417 participà en la reunió per decidir si la catedral de Girona havia de tenir una o tres naus. Dels elements anteriors al gòtic, el més important és la torre campanar de planta quadrada, d'estructura romànica.
A l'entrada de la sagristia hi ha restes del temple romànic anterior.
L'estructura de la basílica, amb la capçalera i les tres naus, es féu al llarg del segle XIV; les naus són cobertes amb volta de creueria, la central més elevada.
La part més monumental és la gran portalada de marbre blanc, obra d'Antoni Antigó, formada per sis grans arquivoltes en degradació decorades amb motius vegetals en relleu, formant unes fornícules on hi ha col·locades les estàtues dels dotze apòstols, de mida natural, algunes ben conservades. El 1981 fou restaurat també l'orgue del segle XIX. El retaule d'alabastre de l'altar major és una notable obra gòtica (segle XV) de l'escultor Ponç Gaspar. Altres peces interessants són els dos sepulcres del comte Malgaulí i el seu germà Hug, la pila baptismal romànica, de pedra, etc.
Davant l'església s'instal·là el 1963 una magnífica creu de terme gòtico-renaixentista.
De les muralles baix-medievals, que tenien set portals, en queden escasses restes. El sector més important és el de NW, damunt el rec del Molí, amb el portal de la Gallarda.
Fins el 1987 la casa de la vila ocupava l'edifici, situat a la plaça dels Homes, que en època medieval fou la Llotja de Mar, i abans ja havia estat casa del consell.
La Casa Gran és un gran casal gòtic documentat des del segle XV, un dels millors exemplars de gòtic civil conservats a la vila. A la plaça de Sant Jaume hi ha un gran casal restaura on hi hagué des d'antic la Presó.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"