Cap de Creus

 
     
 
     
  
 
 

cap de creus

Cap de Creus
(gencat.cat)

Cap de Creus
(diputació de Girona)

  El cap de Creus no és res més que la prolongació natural de la serra de l'Albera, que entra deu quilòmetres mar endins fins constituir una península d'un centenar de quilòmetres quadrats. Queda inclosa, dins la mateixa península la serra de Verdera, que inclou el Puig de l'Àliga, El Puig Alt i el Puig del Pení que amb els seus 513 m. és el sostre de tota la serra i del Cap de Creus.

El parc natural del Cap de Creus fou creat per la Llei 4/1998, mitjançant la qual es protegeix la península del Cap de Creus i el seu entorn marí i és el primer parc marítimoterrestre del país. La superfície total del parc és de 13.886 ha, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina. A la zona terrestre s'estableixen 3 paratges naturals d'interès nacional:

  • al nord el de Cap Gros-Cap de Creus
  • al sud el de Punta Falconera-Cap Norfeu
  • a l'oest el de la Serra de Rodes

Pel que fa a la zona marina, és parc natural l'entorn de la península del cap de Creus des de la punta del Bol Nou, a cala Tamariua (el Port de la Selva), fins la punta Falconera (Roses) amb l'exclusió de la badia de Cadaqués. A l'interior d'aquesta zona s'estableixen 3 reserves naturals parcials:

  • els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres Frares)
  • el Cap de Creus (entre l'illa de Culleró i cala Jugadora)
  • el Cap Norfeu

La península del Cap de Creus es troba a la part més oriental de la península Ibèrica. Se situa dins la comarca de l'Alt Empordà i afecta els municipis de Cadaqués, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llançà, Vilajuïga, Pau, Palau-saverdera i Roses. Es tracta d'un espai natural dotat d'una singular configuració geològica, amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic a nivell mundial, fonamental per a la comprensió de l'evolució geològica dels terrenys més antics de Catalunya. Des del punt de vista biològic, són especialment destacables la diversitat i la riquesa del patrimoni vegetal i la presència de nombroses espècies rares.

Les aigües que envolten la península del cap de Creus són netes i amb índexs molt baixos de contaminació. La morfologia de la costa, amb penya-segats, roques, illots, esculls, cales i badies, i la naturalesa del seu fons, de roca i de sediments, ofereix també una amplíssima diversitat d'hàbitats que es tradueix en una extraordinària riquesa submarina; els alguers i fons coral·lins en són els millors testimonis. Malgrat l'explotació pesquera i el turisme, la riquesa de la zona, inclosa la seva ictiofauna, és evident. Climàticament les condicions són típicament mediterrànies, amb la carecterística de la tramuntana, un vent sec del nord que bufa sovint a més de 100 km/h i que ha deixat el seu rastre damunt la roca i la vegetació d'aquest espai.

Un dels principals atractius del parc de Cap de Creus és el monestir de Sant Pere de Rodes, una autèntica joia de l'art romànic català. El paisatge que s'albira des dels voltants del monestir és impressionant, encara que si es puja fins al puig de Saverdera, on encara es conserven les restes del castell de Sant Salvador, es pot gaudir d'una panoràmica que abraça el golf de Roses, el cap de Creus,el parc natural del Aiguamolls de l'Empordà, la plana empordanesa, les muntanyes de la Garrotxa, l'Albera, els Pirineus i el massís del Canigó.

Cal anotar també la gran riquesa de restes arqueològiques del Parc, amb un bon nombre de dòlmens, com el de la Creu d'en Cobertella, que pot considerar-se el monument megalític més gran de Catalunya, el de la Vinya del Rei (Vilajuïga), la Taula dels Lladres (la Selva de Mar), la Barraca d'en Rabert i les Vinyes Mortes (Pau), la Devesa, la Febrosa i la Sureda (Palau-saverdera), Mas de la Mata, Mas de la Pallera, Mores Altes (el Port de la Selva), la Tomba del General (Roses), etc.

El nombre de castells i ermites també és molt elevat. Destaquen el castell de Quermençó (Vilajuïga), el de Bufalaranya, i de Puig-rom (Roses), l'ermita de Sant Onofre (Palau-saverdera), la de Sant Martí de Vallmala (Llançà), les de Sant Sebastià (la Selva de Mar i Cadaqués), la de Santa Helena i St. Baldiri (el Port de la Selva).

Altres itineraris obligats són els que ressegueixen la costa sud, des de Roses a cala Jóncols passant per cala Montjoi i Norfeu, o el de la costa nord que va des del Port de la Selva a Puig Gros i òbviament el del far del cap de Creus per la carretera que surt de Cadaqués. Aquest itinerari permet contemplar de ben a prop la tortuosa i complexa geologia de la zona, a més de veure indrets tant significants com Portlligat i la seva illa.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"