Castell de Calonge

 
     
 
     
  
 
 

Castell de Calonge

castell de Calonge

Castell de Calonge

Calonge-Sant Antoni

 

El Castell de Calonge conserva una antiga torre i muralles del s. XIII; un important palau residencial del s. XVI i el pati d'armes. És un dels centre culturals i socials al voltant del qual es desenvolupa la important activitat cultural del municipi. El castell pertany actualment a la Generalitat, que l'està restaurant globalment. El poble de Calonge va néixer a redós d'aquest important edifici, una de les més grans fortaleses del Baix Empordà..

No hi ha dubte que l’actual municipi de Calonge ha estat habitat des de temps molt llunyans. L’existència de nombrosos dòlmens i menhirs al municipi, com ara el dòlmen de Puig ses Forques -un dels grans megàlits catalans i un dels més propers al mar- demostren la preferència que van tenir les cultures prehistòriques per aquestes contrades. El poblat preromà de Castell Barri és un dels jaciments més importants de l’època. Les troballes de diversos tipus de terrissa ibèrica han demostrat que aquest poblat té un origen no posterior al s.IV a. de C. La civilització romana trià aquest mateix paratge per fer-hi una vil·la d’estiueig. D’entre les diferents troballes descobertes, destaquen un recipient que se suposa que devia servir per guardar-hi el gra i unes basses romanes localitzades al Monestir de Santa Maria del Collet. Les diferents troballes indiquen que en els segles II i IV després de Crist hi havia a Calonge una important fundició i, probablement, també una factoria comercial d’importació.

Al segle VIII es comença a construir el castell de Calonge, una de les fortaleses més grans del Baix Empordà, situat al nucli antic del municipi. Aquest castell fou fundat pels comtes de Girona a fi de vigilar les ràtzies sarraïnes. Pel que sembla, la primera edificació del castell fou en el lloc on ara es troba la torre quadrada. Durant els segles posteriors, el castell va anar creixent tant en volum com en importància. Al segle XII es va construir una altra de les edificacions significatives de Calonge, el monestir de Santa Maria del Mar o del Collet. Aquest monestir, que consta de tres parts -església, claustre i cos del convent- ha estat habitat per monges benedictines durant més de 800 anys. Originàriament, el monestir estava dedicat a Santa Maria del Collet, però cap el s. XIV va canviar el seu nom pel de Santa Maria del Mar.

El segle XIII és l’època de màxima esplendor del castell. Una mostra d’aquesta importància fou la concessió per part del rei de crear un mercat setmanal a Calonge, ja cap a finals de segle. En l’actualitat, el castell és meitat fortalesa i meitat Palau. Tot i així, manté una dignitat i una presència extraordinàries, integrat totalment al nucli urbà. Endinsar-se al seu pati d’armes us portarà sens dubte a l’època medieval. El Castell pertany actualment a la Generalitat de Catalunya i s’hi estan fent les obres de restauració per tal de que tant el poble com el país puguin gaudir durant molts més segles d’aquesta joia arquitectònica.

Una altra construcció que avui encara perdura és la torre de guaita, coneguda per tothom com a Torre Valentina. Situada arran de mar, aquesta torre es va aixecar amb l’objectiu de vigilar qualsevol atac dels pirates. Per accedir-hi s’havia de fer amb una escala, ja que la torre no té ni porta ni escales interiors. A Calonge, a prop del rierot, a l’est del Puigtavell, hi trobarem la Torre Lloreta. És un Castell de petites dimensions i, tot i que en l’actualitat el seu estat de conservació no és òptim, encara es pot contemplar la torre alta quadrada.

A redòs del Castell anà creixent el nucli urbà de Calonge. Cases com Can Savalls, al carrer Guimerà, l’element més important de la qual és l’espectacular façana amb un escut amb l’estrella de Salomó i una inscripció. Al carrer Major hi trobem la casa dels Batlles de Sac, actualment dividida en tres parts. En aquestes dependències, els representants del senyor feudal, que gaudien de tots els privilegis durant la seva absència, recollien els diners. A causa d’alguns excessos en aquests privilegis, la casa també es coneix com la del senyor del mal ús. A la plaça del Xato hi ha una altra casa important, Can Xifró. Aquest gran casalot té una inscripció del 1.569 a la façana. Per acabar, es pot citar l’antic hospital de pobres. Aquest edifici es va construir amb la intenció de fer-hi un hospital, però no es va acabar. A la seva curiosa i destarotada façana hi trobem una llinda amb una col, que curiosament també figura a l’escut de Calonge, i que simbolitza l’arrelament dels homes i dones de Calonge a la seva terra.

A mitjan segle XVIII es construí l’església parroquial de Sant Martí, al nucli antic de Calonge. És un dels temples més grans de la diòcesi gironina. La façana és de pedra vista, amb unes escales que baixen a la plaça major. A sobre la porta de la seva monumental façana hi destaca un ull de bou amb vidres de colors en forma d’estrella, i més amunt, escuplturat en gran relleu, hi trobem sant Martí, cavaller i captaire. Originàriament, l’església es va decorar amb un estil barroc neoclàssic molt carregat.

Cap a la fi del s. XVIII es construeix una de les cases de Calonge que ha donat peu a més llegendes, la casa dels vescomtes de Cabanyes. Segons sembla, la família que hi vivia va fer fortuna falsificant monedes d’una manera ben especial, ja que el motlle per encunyar monedes era a la frontissa de la porta. Així, s’aprofitava per obtenir-ne una cada cop que s’obria i es tancava la porta.

En aquesta mateixa època Calonge comença a industrialitzar-se amb fàbriques de taps de suro. Aquesta incorporació al món industrial fa canviar radicalment i definitivament no només l’economia calongina, sinó també la seva vida social. Amb aquest esplendor econòmic s’arribarà al segle XX, que és quan succeeixen alguns dels canvis més importants de la història del poble.

A començaments de segle encara no s’havia descobert la platja com a negoci turístic. Només cal veure l’aspecte de Torre Valentina en una foto antiga, aïllada pràcticament entre arbres i onades. Els anys van anar passant, amb els nens i les nenes separats a les escoles, les festes de carnaval, que servien per retrobar tothom, això sí, disfressats de dalt a baix, i les reunions al cinema Fontova, avui encara dempeus.

El nucli mariner de Sant Antoni cada cop tenia més importància. Això va fer que l’any 1923 s’hi construís una església pròpia, dedicada, com no podia ser altrament, a Sant Antoni. Hi va haver un personatge que va tenir una importància rellevant al municipi, Artur Mundet, que va fer fortuna a Mèxic i la va invertir de manera desinteressada a millorar el municipi. Com a tants altres llocs, la Guerra Civil feu trontollar l’estabilitat de Calonge. La postguerra va accentuar la profunda crisi que havia provocat, un temps abans, la davallada de la indústria surera de Calonge. Tot plegat va provocar que molta gent marxés del poble a causa de la manca de feina. L’arribada del turisme, primer, i més tard la instauració de la democràcia, van fer que Calonge tornés a créixer econòmicament i demogràficament fins a convertir-se en un dels pobles turístics de la Costa Brava per excel·lència.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"