Call de Girona

 
     
 
     
  
 
 

Bonastruc ça Porta

Call de Girona

  • patronat
  • museu d'història dels jueus
  • institut d'estudis Nahmànides
  • centre Bonastruc ça Porta

Red de Juderías de España

 

En les ciutats i viles medievals catalanes, el call és la zona habitada pels jueus.
Els principals calls documentats són els de Barcelona, Girona, Palma de Mallorca, Perpinyà, Cervera, Tortosa, Manresa, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Lleida (on era anomenat la Cuirassa), València, Morvedre, Elx, Xàtiva, Alacant, Alzira, Borriana, Castelló, Morella i Gandia (a les viles i ciutats dels regnes de València i d'Aragó eren anomenats juderies o jueries).
A diferència dels ghetti europeus, el call no era un espai tancat, bé que tingués portes que es tancaven en certes ocasions (com el Divendres Sant) per tal d'evitar els atacs dels habitants cristians, o quan semblava necessari per a una millor recaptació dels imposts. El fet que el call fos obert féu possible la relació constant entre jueus i cristians; tot i això, era prohibit a les cristianes d'entrar al call i a les jueves d'entrar en cases cristianes).
Pocs anys després de l'avalot del Call del 1391, que va fer desaparèixer el call de Barcelona, s'obligà els jueus a habitar en un espai que havia d'ésser marcat per les autoritats. La major part dels jueus habitaven a les cases del call, les quals, a vegades, eren llogades a cristians; alguns jueus, habitaven fora del call (en especial metges), on tenien algunes cases o obradors. Dins el call hi havia els diferents locals públics, el principal dels quals era la sinagoga (anomenada sovint escola).
Altres locals públics eren:

  • el maell (escorxador), a vegades, compartit amb els musulmans
  • el forn (utilitzat la setmana de Pasqua per a coure-hi el pa àzim)
  • la peixateria
  • la taverna (on era venut el vi juïc)
  • els banys (tot i que sovint als banys de la ciutat hi havia dies assignats als jueus)

Els jueus a Girona
Entre els segles XII i XIV, Girona tenia comunitat jueva que va jugar un paper prou important en el desenvolupament de la ciutat, sobretot en l'aspecte econòmic.
La presència dels jueus a Girona ja s'havia detectat als primers temps de l'època carolíngia i fou obra combinada de les autoritats civils i eclesiàstiques. Cap als anys 888 o 889 foren instal·lades a Girona unes 25 famílies procedents del vilar de Juïgues, prop de Vilamarí, aprofitant uns habitatges que havien deixat vacants uns clergues. Aquesta acció fou una iniciativa del comte Delà, secundada pel bisbe, a fi d'animar les activitats econòmiques de la ciutat.
La comunitat jueva gironina pogué normalitzar la seva vida, dotant-se d'institucions pròpies. S'han detectat tres sinagogues que ocuparen diversos emplaçaments fins al moment de l'expulsió dels jueus.
Les relacions dels gironins amb els jueus foren, en general, amistoses, tret d'alguns aldarulls motivats més per situacions de crisi que no pas d'antipatia o recel. Alguns membres de la comunitat jueva assoliren fama pels seus coneixements científics i pels seus escrits, per exemple, Azriel de Girona, membre destacat de la Càbala, autor de comentaris al Talmud i Mosé ben Nahman o Bonastruc de Porta, protagonista de la cèlebre disputa que sostingué amb el frare dominicà Pau Cristià, en presència del rei Jaume, entre el 1263 i el 1265.
El pitjor cop que hagué de suportar la comunitat jueva de Girona fou el 1391, any en què molts dels seus membres foren ferits o maltractats, fins al punt que s'hagueren de refugiar a la Torre Gironella per tal de salvar la vida. Amb motiu de la pesta del 1348 ja foren acusats d'ésser els culpables de la malura. Malgrat tot, la colònia jueva de Girona es mantingué activa i nombrosa.
Des de la meitat del segle XIV en endavant, podem afirmar que les relacions amb l'Església de Girona eren de tanta normalitat que fins i tot eren jueus els qui confeccionaven els llibres litúrgics de la seu: relligadors de llibres com Samsó, Bonjús Astruc, els Vidal de Clarmont, pare i fill, etc.; també col·laboraren amb clergues del capítol en treballs de notació i d'il·luminació de determinats manuscrits i proveïren la fusta per a les obres de la nova catedral.
A Palau-sacosta i a Montjuïc (d'això en ve el nom) hi havia els cementiris jueus, com ho testifiquen les nombroses làpides i sepultures que s'hi han descobert i que avui són custodiades al Museu Provincial.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"