Castell de Biart. Vilarnadal

 
     
 
     
  
 
 

castell de Biart

Castell de Biart

Masarac-Vilarnadal

castell de Vilarnadal

  Castell de Biart
La història
L'Empordà és la regió vinícola més antiga de la península Ibèrica, els fenicis van ser els primers a introduir el cultiu de la vinya en aquest país.
Durant l'edat mitjana, la cultura vitivinícola mediterrània va estar estretament unida a la vida monacal, ja que els seus principals difusors van ser els monjos .
El vescomtat de Biart data de l'edat mitjana (any 1150) i va ser llavors quan es va construir el seu castell.
En l'actualitat ha estat reconstruït i transformat en un celler modern, amb tocs medievals. Està preparat amb la millor i més moderna tecnologia per a la producció d'excel·lents vins i caves amb la Denominació d'Origen Empordà.
Castell de Biart ha recollit tota aquesta tradició i elabora els seus brous amb tota la cura i afecte amb què els feien els nostres avantpassats.

El castell
Segons documentació que es conserva, el castell de Biart era una enorme fortalesa de l'època me-dieval.
Pere Biart, la seva esposa Maria i el seu fill Gasto V, van viure en aquest indret; és d'aquí, doncs, que ve el nom de “Castell de Biart”.
Va ser destruït per les invasions napoleòniques i va quedar pràcticament en ruïnes, i va ser durant dècades camp de pastura. Més endavant s'hi va plantar vinyar, ja que era una zona adequada per a aquest tipus de cultiu.
En l'actualitat s'està reconstruint la fortalesa i s'intenta que les seves muralles, la seva església, la presó, la gran plaça d'armes amb el seu canó de defensa, les torres de defensa, la biblioteca, l'Ajuntament o Consell, els seus cellers subterranis, etc. tornin a tenir l'esplendor que tenien inicialment, perquè així tot plegat pugui conformar un gran conjunt monumental que servirà de visita obligada en la gran ruta del vi de l'Empordà.

Masarac
El poble de Masarac és un conjunt rural d'arquitectura popular, amb edificis bastits entre el segle XVII i la primera meitat del XIX.
L'església de Sant Martí de Masarac fou reclamada pels benedictins de Sant Quirze de Colera, basant-se amb un document de l'any 844, falsificat. El cert és que el 1093 el bisbe de Girona, Berenguer Guifré, donà Sancti Martini de Mesaracho al monestir de Santa Maria de Vilabertran. Aquesta església fou parròquia fins el 1592, en què la parroquialitat passà a la església de Sta. Maria de l'Om, en la qual fins aleshores hi havia hagut un priorat dependent de Vilabertran. Actualment el culte parroquial es torna a celebrar a l'església de Sant Martí, aquesta església és pre-romànica, d'una nau amb un absis de planta trapezial, i ha sofert algunes alteracions.

Vilarnadal
El poble de Vilarnadal és al sud-oest del cap de municipi, al vessant meridional de la serra d'Altrera. Les cases i les masies de Vilarnadal, dels segles XVI-XVIII, es disposen sense ordre i formen un nucli d'una certa extensió, a ambdós costats d'un torrent.
L'església de Sant Pere de Vilarnadal s'esmenta el 1362 com a sufragània de la parròquia de Masarac. Al principi del segle XVII figura ja com a parròquia independent. És un edifici del segle XVII o XVIII, d'una nau acabada amb una capçalera rectangular a l'exterior i semicircular a l'interior. La porta del frontis és resseguida per una orla barroca en relleu. Damunt la llinda hi ha altres relleus amb els emblemes del patró.

Castell de Vilarnadal
A l’extrem sud-oest del poble, prop de la carretera que condueix a Masarac, hi ha un gran casal conegut per castell de Vilarnadal, actualment convertit en masia.
És un castell de planta rectangular. Té dues torres cilíndriques que no es conserven en tota la seva alçada original i han estat cobertes amb teulades d'un sol vessant. A la façana principal, encarada a ponent hi ha un gran portal adovellat, i en la part superior quatre merlets rectangulars i dues grans carteles que devien sostenir el matacà que defensava la entrada. Prop del portal hi ha una finestra gòtica, biforada, que ha estat modificada i no conserva la columna ni el capitell. Una altra finestra es conserva a la façana de migdia (segles XIV-XV). En les torres i al mur de tramuntana hi ha espitlleres per a arma de foc (segle XV). El pati central i l'interior de la petita fortalesa han estat molt alterats al llarg dels segles en adaptar l'edifici a les funcions agrícoles. Sembla ser que durant el segle XV, aquest castell pertanyia a la família del castell de Canadal (terme de la Jonquera). Consta que l’any 1410 el cavaller Pere de Canadal era senyor de Vilarnadal.
A finals de juny de l'any 1677 hi hagué, davant del castell de Vilardanal, unes topades entre l'exèrcit espanyol i el francès a les ordres del general Noailles, que precediren l'anomenada batalla d'Espolla que s'havia de produir pocs dies més tard i que significà una gran desfeta per a les tropes que comanava el duc de Moteleon, que hi morí.

 
       
     
tornar a: "índex" | tornar a: "els castells"